Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. | | Entre [[1924]] i [[1929]] fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'[[Universitat de Londres]]. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, ''La Filosofia del Vell Zhang'', ''Zhao Ziyue'' i ''Ma i Fill''. En l'estiu de [[1929]] se'n anà definitivament de [[Londres]], recalant en [[Singapur]], a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de [[1930]] va retornar a la [[China]]. |
| | | |
− | (Secció per completar) | + | Entre [[1930]] i [[1937]], residí en la ciutat nortenya de [[Jinan]], capital de la província de [[Shandong]], a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric ''La Ciutat dels Gats'', aixina com les seues famoses noveles ''El gamell Xiangzi'' i ''Divorç''. |
| + | |
| + | Despuix de l'invasió japonesa en [[1937]], Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en [[Chongqing]], la capital de guerra del govern nacionaliste del [[Kuomintang]], aliat en el [[Partit Comuniste Chinenc]] en un front comú contra l'invasió japonesa. |
| + | |
| + | El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela ''Quatre generacions baix un mateix sostre'', que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la [[Segona Guerra Mundial]] en la derrota del [[Japó]], Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els [[Estats Units]], a a on se'n anà en març de l'any [[1946]]. |
| + | |
| + | Despuix de la proclamació de la [[República Popular China]] en [[1949]], el primer ministre [[Zhou Enlai]] convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en [[Pequín]] ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any [[1966]] en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels [[guàrdies rojos]] de la [[Revolució Cultural]] maoista. |
| + | |
| + | == Falliment == |
| + | |
| + | El 23 d'agost de [[1966]], en plena Revolució Cultural, Lao She fon citat en el [[Temple de Confuci]] de la capital chinenca junt ad atres intelectuals acusats de "dretes". Lao She fon insultat, vexat i colpejat pels guàrdies rojos, primer en el Temple de Confuci, i despuix en una comissaria. Al final del dia se li va permetre tornar a sa casa junt a la seua esposa, i li varen ordenar tornar al sendemà per a continuar les seues sessions d'autocrítica. Segons la versió oficial, al sendemà Lao She anà al llac de Taiping en Pequín, a on va passar llargues hores fins que, de nit, es va suïcidar sumergint-se i ofegant-se en el llac. Atres fonts sugerixen que va morir palejat per la Guàrdia Roja prop del Temple de Confuci. |
| + | |
| + | == Reconeiximents == |
| + | |
| + | En l'any [[1978]], despuix de la pujada al poder de [[Deng Xiaoping]], la figura de Lao She fon rehabilitada a títul pòstum, i varen tornar a editar-se els seus llibres en la República Popular China. En l'actualitat està considerat un dels grans noms de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. |
| + | |
| + | == Obra == |
| + | |
| + | La major part de les històries de Lao She es desenrollen en [[Pequín]], i els diàlecs es caracterisen per la profusió d'expressions coloquials pequineses. En les seues obres es relaten els sofriments dels més desfavorits. Algunes de les seues obres han segut traduïdes al [[castellà]]. |
| + | |
| + | === Novela === |
| + | |
| + | * ''La filosofia del vell Zhang'' (1926) |
| + | * ''La ciutat dels gats'' (1932) |
| + | * ''Divorç'' (1932) |
| + | * ''El gamell Xiangzi'' (1936) |
| + | * ''Quatre generacions baix el mateix sostre'' (1945) |
| + | |
| + | === Teatre === |
| + | |
| + | * ''El saló de té'' (1956) |
| | | |
| == Cites == | | == Cites == |