24 947
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − + Llínea 54:
Llínea 54: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
'''Juan Carlos Monedero Fernández-Gala''' ([[Madrit]], [[12 de giner]] de [[1963]]) és un politòlec, polític, professor, escritor i presentador [[Espanya|espanyol]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] i [[Comunisme|comunista]], exdirigent del partit polític [[Podem]] (''Podemos'', en [[castellà]]). Ha treballat com a assessor d'[[Esquerra Unida]] i del govern [[Veneçola|veneçolà]], en [[Hugo Chávez]] en la presidència. Presenta el programa de debat polític ''En la frontera'' en ''[[Canal RED]]'', el canal de [[televisió per internet]] i [[TDT]] de [[Pablo Iglesias]]. És [[Apologia|apologiste]] de dictadures com la de [[Veneçola]], justificant el frau electoral comés per [[Nicolás Maduro]] el [[28 de juliol]] de [[2024]].
'''Juan Carlos Monedero Fernández-Gala''' ([[Madrit]], [[12 de giner]] de [[1963]]) és un politòlec, polític, professor, escritor i presentador [[Espanya|espanyol]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] i [[Comunisme|comunista]], exdirigent del partit polític [[Podem]] (''Podemos'', en [[castellà]]). Ha treballat com a assessor d'[[Esquerra Unida]] i del govern [[Veneçola|veneçolà]], en [[Hugo Chávez]] en la presidència. Presenta el programa de debat polític ''En la frontera'' en ''[[Canal RED]]'', el canal de [[televisió per internet]] i [[TDT]] de [[Pablo Iglesias]]. És [[Apologia|apologiste]] de [[Dictadura|dictadures]] com la de [[Veneçola]], justificant el frau electoral comés per [[Nicolás Maduro]] el [[28 de juliol]] de [[2024]].
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Dirigent de Podem (2014-2015) ===
=== Dirigent de Podem (2014-2015) ===
(Secció per completar)
Des de giner de l'any [[2014]], forma part del partit polític [[Podem]] (en castellà, ''Podemos''), dins del qual estaria en colaboració en [[Luis Alegre], [[Carolina Bescansa]], [[Íñigo Errejón]] o [[Pablo Iglesias]]. En novembre d'eixe any fon elegit membre del seu Consell Ciutadà Estatal, sent designat secretari de Procés Constituent i Programa.
==== Controvèrsies ====
El 27 de giner de [[2015]] la [[Facenda espanyola]] i l'[[Universitat Complutense de Madrit]] varen iniciar investigacions contra ell pels seus servicis d'assessoria als governs de [[Veneçola]], [[Bolívia]], [[Equador]] i [[Nicaragua]] realisats en [[2010]] per a la creació d'una unitat monetària en [[Llatinoamèrica]], pels quals hauria percebut 425.000 euros, va presentar una declaració complementària de la seua renda com a persona física, ya que en [[2013]] havia creat l'empresa Caixa de Resistència Motiva 2, sense empleats ni estructura organisativa, per a facturar els diners obtinguts en estos treballs, declarant la seua renda per mig de l'impost.
El 28 de giner de [[2015]] el diari ''[[El País]]'' el va acusar de falsejar la major part del seu currículum acadèmic, de lo que el propi diari es va retractar l'1 de febrer. El 30 d'abril de 2015 va anunciar la seua dimissió de la direcció de Podem, despuix de reclamar un regrés als seus orígens d'este partit polític —que situava en el [[Moviment 15-M]]— front a les regles de l'àmbit institucional.
En [[2022]] es varen donar a conéixer varis àudios involucrant a l'excomissari [[José Manuel Villarejo]], condenat per corrupció, i dos importants empresaris de mijos espanyols, [[Antonio García Ferreras]] i [[Mauricio Casals]], en els que conspiraven per a perjudicar a Monedero i atres dirigents polítics, en els que s'aplega a afirmar que «Nosatres 'matarem' a Monedero» i que «podem esclata». Despuix de difosos els àudios, Monedero va anunciar que demandaria al [[Partit Popular]] i a l'excomissari Villarejo.
L'obra del cofundador de Podem ha motivat valoracions de diversa índole per part de periodistes i tertulians. Ademés, algunes entitats, com a Associació Pro Justícia Sigle XXI i ''[[Manos Limpias]]'' (Mans Netes), han presentat querelles per frau fiscal, que finalment han segut archivades per la justícia, puix Monedero havia reconegut el seu deute ans que es presentaren.
== Presentador de TV ==
Des de giner de [[2018]], Juan Carlos Monedero presenta «En la frontera» en ''[[Público TV]]'', un programa en format de «late night» que inclou entrevistes i debat polític.
== Eleccions en Veneçola 2024 ==
Monedero va viajar per a participar de les [[eleccions presidencials de Veneçola de 2024]]. Assegurava que Maduro venceria a [[Edmundo González]] per 21 punts. Monedero va acompanyar i va celebrar la victòria del president de Veneçola, [[Nicolás Maduro]], qui despuix d'unes eleccions polèmiques, en acusacions de [[frau electoral]] i restriccions a l'[[Oposició al govern de Nicolás Maduro|oposició de la seua política]], fon proclamat president electe per al periodo 2025-2031 pel [[Consell Nacional Electoral]]. En mig de denúncies per frau, protestes massives en els carrers i violacions als drets humans, Monedero va criticar a l'oposició acusant-la de golpista i va assegurar que les eleccions havien segut pacífiques.
== Reconeiximents ==
La formació Podem, en agraïment a les seues contribucions, ha nomenat a Juan Carlos Monedero, en substitució de Federico Severino Vitantonio, nou director de l'Institut 25 de Maig (I25M), la fundació vinculada ad eixa formació el fi de la qual és l'anàlisis, la formació i la creació política i cultural. Sent ademés l'institut el coordinador de la 'Escola de càrrecs públics', dirigida a càrrecs de Podem.
== Obra ==
Ha segut columniste en periòdics com el diari ''[[Público]]'', articuliste ocasional en ''[[El País]]'' i en l'actualitat colabora en el periòdic ''[[La Marea]]'', en ''CuartoPoder'' i en el seu blog personal.
Ha escrit alguns llibres, com:
(1992). ''El retorno a Europa. De la perestroika al Tratado de Maastricht''. Madrid: Complutense. p. 429. ISBN 8474914469.
(1999). ''En torno a la democracia en España. Problemas pendientes del sistema político español'', junt a Paniagua Soto, Juan Luis. Madrid: Tecnos. p. 501. ISBN 8430933573.
(2000). ''Informe sobre la implantación del euro en España''. European University Institute: Badia Fiesolana.
(2003). ''Cansancio del Leviatán: Problemas políticos en la mundialización''. Madrid: Trotta. ISBN 8481646253.
(2005). ''La Constitución destituyente de Europa: Claves para otro debate constitucional''. Madrid: La Catarata. p. 160. ISBN 9788483192146.
(2006). ''Empresas de Producción Social. Instrumento para el socialismo del siglo XXI''. Caracas. p. 238. ISBN 9801220252.
(2009). ''Claves para un mundo en transición. Crítica y reconstrucción de la política''. Madrid: Cyan. p. 74. ISBN 9788481988031.
(2011). ''La transición contada a nuestros padres''. Madrid: La Catarata. p. 232. ISBN 9788483195857.
(2012). ''Dormíamos y despertamos. El 15M y la reinvención de la democracia''. Madrid: Nueva Utopía. ISBN 8496146596.
(2013). ''Conversaciones entre Julio Anguita y Juan Carlos Monedero. Más Madera a dos voces''. Junt a [[Julio Anguita]]. Madrid: Icaria. p. 120. ISBN 9788498885286.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==