Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Alacant''' és una [[província]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la costa este de la [[Península Ibèrica]], i és la província més meridional i menys extensa de la [[Comunitat Valenciana]] (16,94% del seu territori). No obstant, és la quarta província més poblada del país, en 1.891.477 habitants en el 2008 i la més densament poblada de la Comunitat Valenciana. El seu capital és la ciutat de [[Alacant]] i conta en 24 municipis de més de 20.000 habitants, sent de les províncies en major grau d'urbanisació. | + | '''Alacant''' és una [[província]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Es troba en la costa este de la [[Península Ibèrica]], i és la província més meridional i menys extensa de la [[Comunitat Valenciana]] (16,94% del seu territori). No obstant, és la quarta província més poblada del país, en 1.891.477 habitants en el [[2008]] i la més densament poblada de la Comunitat Valenciana. El seu capital és la ciutat de [[Alacant]] i conta en 24 municipis de més de 20.000 habitants, sent de les províncies en major grau d'urbanisació. |
| | | |
− | La província d'Alacant llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]]. | + | La '''província d'Alacant''' llimita a l'oest en les províncies de [[regió de Múrcia|Múrcia]] i [[província d'Albacete|Albacete]], al nort en [[província de Valéncia|Valéncia]], i a l'est en el [[mar Mediterràneu]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata]]s [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. De vegades, van arribar a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com van fer a Benidorm en 1448 o a Calp en 1637. Molt sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen els barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió. | | Fins a finals del [[sigle XVII]], tota la costa de la província va estar assotada per les incursions de [[pirata]]s [[barbaresc]]s, que van obligar a fortificar i a crear nous núcleus de població cristiana en la costa. De vegades, van arribar a prendre captius a tots els habitants de pobles sancers, com van fer a Benidorm en 1448 o a Calp en 1637. Molt sovint, els atacs dels pirates es realisaven en l'ajuda dels moriscs, que veen els barbarescs com els seus germans de fe i els seus possibles salvadors de l'opressió cristiana, la qual cosa va constituir una de les raons esgrimides per a la seua expulsió. |
| | | |
− | Des de principis de la [[Edat Moderna]], a partir del S. XVIII, es van produir diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que va guanyar [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] va conseguir en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es va fundar en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a la [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], va fer que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General. | + | Des de principis de la [[Edat Moderna]], a partir del [[Sigle XVIII]], es van produir diversos pleits entre Alacant i [[Oriola]] per la capitalitat de la Governació que va guanyar [[Oriola]] per la seua importància històrica i la seua població numèrica que superava a la d'Alacant en gran diferència. [[Oriola]] va conseguir en 1564 erigir-se en seu episcopal (separant-se de la de Cartagena, de la que depenia fins llavors la governació) i en [[1547]] es va fundar en la capital de la Governació la real i Pontifícia Universitat d'Oriola regentada pels dominics, que estaria en funcionament fins a la [[1835]]. No obstant, l'ascens de la ciutat d'Alacant, port d'eixida dels productes de [[Castella]], va fer que, des de [[1647]], Alacant fòra la capital de la balia General. |
| | | |
− | En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es va solucionar la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el de [[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de la [[Ilustració]], va haver-hi diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre 1799 i 1805, que seria posteriorment représ per les [[Talls de Cadis]], encara que la volta a l'absolutisme de [[Ferran VII]] va frenar el seu desenrollament. En [[1833]] es va realisar la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya de [[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En 1836 s'ampliaria la província a l'oest en la incorporació de les poblacions llavors castellanes d'El marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]]. | + | En el [[Decret de Nova Planta]] de [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de l'any [[1707]], es va solucionar la rivalitat entre Oriola i Alacant dividint l'antiga Governació Ultra Saxonam en dos corregiments, el d'Alacant i el de [[Oriola]] continuant ostentant Oriola la Capitalitat de la Governació. El nort de la província es trobava inclòs, a partir de llavors, dins dels corregiments de Xixona, Alcoy i Dénia. Des de la [[Ilustració]], va haver-hi diversos proyectes de divisió provincial d'Espanya, superant les divisions feudals de l'Antic Règim; el primer intent sério fon el de [[Miguel Soler]], elaborat entre [[1799]] i [[1805]], que seria posteriorment représ per les [[Talls de Cadis]], encara que la volta a l'absolutisme de [[Ferran VII]] va frenar el seu desenrollament. En [[1833]] es va realisar la primera divisió provincial espanyola efectiva; en el cas de la província d'Alacant, es va formar bàsicament a partir de l'antiga Governació Ultra Saxonam, a la que s'afegirien pel nort la [[Foya de Castalla]], la Foya de [[Xixona]], la Montanya de [[Alcoy]], el marquesat de [[Dénia]] i les Valls de [[Pego]]. En [[1836]] s'ampliaria la província a l'oest en la incorporació de les poblacions llavors castellanes d'El marquesat de [[Villena]] i La Vila de [[Sax]]. |
| | | |
| == Geografia física == | | == Geografia física == |
| === Orografia === | | === Orografia === |
− | [[Image:Mapa fisic de la provincia d Alacant.png|thumb|350px|Mapa físic de la província d'Alacant]] | + | [[Image:Mapa fisic de la provincia d Alacant.png|thumb|350px|<center>Mapa físic de la '''província d'Alacant'''</center>]] |
| La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. La cima de la província és el pic de [[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la serra de Mariola, en 1.389 metros. | | La província posseïx un relleu prou montanyós i accidentat, a excepció d'algunes valls fluvials al sur. Les seues montanyes formen part del [[sistema Bètic]] i formen diverses cadenes paraleles, dirigides de sur-oest a nordest, entre les que es troben les serres de [[serra de Mariola|Mariola]], de la [[Carrasqueta]], de [[serra de Crevillent|Crevillent]], de [[serra de Salines|Salines]], del [[Maigmó]], del [[serra del Cid|Cid]] o de [[Serra de Bernia|Bernia]]. La cima de la província és el pic de [[Aitana]], en la serra homònima, en 1.558 metros d'altitut, a la que seguixen el [[Puig Campana]], en 1.406 metros, i el [[Montcabrer]], en la serra de Mariola, en 1.389 metros. |
| | | |