Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Ausias_march.JPG|thumb|300px|Ausias March]] | + | [[Image:Ausias_march.JPG|thumb|300px|<center>'''Ausias March'''</center>]] |
| | | |
| '''Ausias March''' naixqué, provablement, en [[Valéncia]] , en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]]. La teoria de que naixqué en [[Valéncia]] ve perque la família materna residia en el Cap i Casal. | | '''Ausias March''' naixqué, provablement, en [[Valéncia]] , en [[Gandia]] o en [[Beniarjó]] el [[3 de març]] de [[1397]] o de [[1400]]. La teoria de que naixqué en [[Valéncia]] ve perque la família materna residia en el Cap i Casal. |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on tambe fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i mes tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]]. | | Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on tambe fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i mes tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]]. |
| | | |
− | Muigué Ausias March el 3 de març de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. | + | Muigué '''Ausias March''' el 3 de març de [[1459]]. Poc abans escrigué sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. |
| | | |
− | Soterrat en la Seu de Valencia, davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en l'estil provençal i la tradicio trobadoresca. | + | Soterrat en la [[Seu de Valéncia]], davant d'una capella proxima a la porta romànica. Sa obra poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en l'estil provençal i la tradicio trobadoresca. |
| | | |
| == El poeta == | | == El poeta == |
− | Es el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a Itàlia begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. | + | Es el primer poeta que usa la llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a [[Itàlia]] begue de les fonts del renaiximent, conegué els classics i l'humanisme. Son llenguage esta ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa "opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i luxurios. |
| | | |
| Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessio i en l'arrepenediment de sos pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condicio humana. | | Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut en les luxuries i l'amor carnal. En la seua confessio i en l'arrepenediment de sos pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i suplicant-li que s'apiade de la seua miserable condicio humana. |
| | | |
− | En l'obra lliteraria d'Ausias March s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. | + | En l'obra lliteraria d''''Ausias March''' s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixercí en ell, especialment [[Petrarca]] i [[Dante]], aixina com el pes de la doctrina escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. |
| | | |
| ==Obres== | | ==Obres== |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| * Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. | | * Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort. Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional. |
| | | |
− | Fon el poeta en Llengua Valenciana mes famos de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el Petrarca Valencià i Príncip dels Poetes'''. | + | Fon el poeta en [[Llengua Valenciana]] mes famos de la baixa Edat Mija. '''Se li coneix com el [[Petrarca]] [[Valencià]] i Príncip dels Poetes'''. |
| | | |
| | | |