| El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon. | | El chador, que remonta en la seua forma actual si més no al [[sigle XVIII]], es va generalisar en Iran com a penyora de carrer comú durant la dinastia Kayar ([[1794]]-[[1925]]). El monarca Resa Shah ho va prohibir en l'any [[1936]] dins del marc de la seua política general d'occidentalizació forçosa del país. La prohibició es va relaixar baix el regnat del seu fill, el shah Mohammad Resa Pahlaví. A finals dels [[anys 1970]], la revolució iraní veu en el chador, autòcton i conforme el còdic vestimentari islàmic (hiyab), una senya d'identitat nacional i instrument de salvaguarda de l'identitat nacional i religiosa front a l'occidentalizació i, aixina, la república islàmica d'Iran promociona l'us del chador i en certs àmbits (edificis estatals, mesquites o llocs de pelegrinage) ho impon. |