Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  1 setembre
Llínea 54: Llínea 54:  
El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:
 
El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:
   −
{{Cita|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles.  
+
{{Cita|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles. |Encíclica Mirari vós}}
Encíclica Mirari vós}}
      
Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.
 
Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.
124 245

edicions

Menú de navegació