124 245
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 68:
Llínea 68: − +
→La Cúria romana i la ciutat de Roma
En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].
En iniciar el seu pontificat Gregori XVI va nomenar prosecretari d'Estat a Tommaso Bernetii, al que uns mesos despuix va designar com a Secretari d'Estat. En l'any [[1836]] va ser rellevat en el seu càrrec per Luigi Lambruschini que va ser Secretari d'Estat fins a l'any [[1845]].
En els seus quinze anys de pontificat Gregorio XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.
En els seus quinze anys de pontificat Gregori XVI va crear 75 cardenals, dels quals 29 lo varen ser “in pectore”. En tot, sis noms d'estos últims mai varen ser revelats. Tenint en conte que en el cónclau que li va elegir varen participar 45 cardenals, és considerable el número dels seus nomenaments. Aixina a la seua mort hi havia 69 cardenals, encara que en el cónclau que va elegir al seu successor, [[Pío IX]], solament varen participar 54.
El món de les arts li deu la restauració de la Basílica de Sant Pablo Extramurs, destruïda per un incendi en l'any [[1830]], i la creació del Museu Etrusc, Egipcíac i Cristià. En l'any [[1839]], Gregorio XVI va promoure l'adquisició, per a la Calcografia Camerale, de numeroses planches gravades del famós Piranesi que es conservaven (i seguien imprimint) en el taller Firmin-Didot de [[París]]. La Calcografia, junt en dites matrius, subsistix en Roma baixe la tutela de l'Istituto Nazionale per la Grafica.
El món de les arts li deu la restauració de la Basílica de Sant Pablo Extramurs, destruïda per un incendi en l'any [[1830]], i la creació del Museu Etrusc, Egipcíac i Cristià. En l'any [[1839]], Gregorio XVI va promoure l'adquisició, per a la Calcografia Camerale, de numeroses planches gravades del famós Piranesi que es conservaven (i seguien imprimint) en el taller Firmin-Didot de [[París]]. La Calcografia, junt en dites matrius, subsistix en Roma baixe la tutela de l'Istituto Nazionale per la Grafica.