Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 13: Llínea 13:  
A mesura que més estats membres de la UE varen firmar l'Acort de Schengen, es va aplegar a un acort sobre l'absorció en els procediments de la UE. L'Acort i les seues convencions afins es varen incorporar en la corrent principal de la llegislació de l'Unió Europea pel Tractat d'Àmsterdam en l'any [[1997]], que va entrar en vigor en [[1999]]. Una conseqüència de l'Acort en formar part de la llegislació europea és que qualsevol modificació i regulació es realisen dins dels seus processos, en la que els membres no pertanyents a la UE no són participants. El [[Regne Unit]] i Irlanda han mantingut una zona de trànsit comú des de l'any [[1923]], pero més allà d'açò, el Regne Unit no podia acceptar l'abolició dels controls fronteriços, i se'ls va donar una opció d'exclusió completa de la zona. Si be no varen firmar el Tractat de Schengen, Irlanda sempre ha mirat més favorable en unir-se, pero no ho ha fet per a mantindre la zona de trànsit comú i la seua frontera oberta en [[Irlanda del Nort]].​ Els membres nòrdics varen solicitar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] que s'inclogueren, els qui varen acceptar i aixina es va poder aplegar a un consens.
 
A mesura que més estats membres de la UE varen firmar l'Acort de Schengen, es va aplegar a un acort sobre l'absorció en els procediments de la UE. L'Acort i les seues convencions afins es varen incorporar en la corrent principal de la llegislació de l'Unió Europea pel Tractat d'Àmsterdam en l'any [[1997]], que va entrar en vigor en [[1999]]. Una conseqüència de l'Acort en formar part de la llegislació europea és que qualsevol modificació i regulació es realisen dins dels seus processos, en la que els membres no pertanyents a la UE no són participants. El [[Regne Unit]] i Irlanda han mantingut una zona de trànsit comú des de l'any [[1923]], pero més allà d'açò, el Regne Unit no podia acceptar l'abolició dels controls fronteriços, i se'ls va donar una opció d'exclusió completa de la zona. Si be no varen firmar el Tractat de Schengen, Irlanda sempre ha mirat més favorable en unir-se, pero no ho ha fet per a mantindre la zona de trànsit comú i la seua frontera oberta en [[Irlanda del Nort]].​ Els membres nòrdics varen solicitar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] que s'inclogueren, els qui varen acceptar i aixina es va poder aplegar a un consens.
   −
== Paisos integrants ==
+
== Països integrants ==
    
L'espai Schengen està format actualment per 26 estats, entre ells quatre que no són membres de l'Unió Europea (UE). Dos dels membres no pertanyents a la UE, Islàndia i Noruega, són part de l'Unió Nòrdica de Passaports i estan classificats oficialment com a "estats associats en les activitats de Schengen de la UE".​ A Suïssa se li va permetre participar posteriorment de la mateixa manera en l'any [[2008]]. Liechtenstein es va adherir a l'Espai Schengen el [[19 de decembre]] de [[2011]]. De fet, l'espai Schengen inclou també tres microestats europeus —Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà— que mantenen les fronteres obertes o semiobertes en atres països membres de Schengen. Un membre de la UE —Irlanda—, aixina com el Regne Unit quan era membre de la UE, varen negociar clàusules d'exenció de Schengen i varen continuar operant els controls sistemàtics de l'àrea de fronteres comunes en atres estats membres de la UE. Irlanda contínua en l'exenció despuix de l'eixida del Regne Unit de la UE.   
 
L'espai Schengen està format actualment per 26 estats, entre ells quatre que no són membres de l'Unió Europea (UE). Dos dels membres no pertanyents a la UE, Islàndia i Noruega, són part de l'Unió Nòrdica de Passaports i estan classificats oficialment com a "estats associats en les activitats de Schengen de la UE".​ A Suïssa se li va permetre participar posteriorment de la mateixa manera en l'any [[2008]]. Liechtenstein es va adherir a l'Espai Schengen el [[19 de decembre]] de [[2011]]. De fet, l'espai Schengen inclou també tres microestats europeus —Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà— que mantenen les fronteres obertes o semiobertes en atres països membres de Schengen. Un membre de la UE —Irlanda—, aixina com el Regne Unit quan era membre de la UE, varen negociar clàusules d'exenció de Schengen i varen continuar operant els controls sistemàtics de l'àrea de fronteres comunes en atres estats membres de la UE. Irlanda contínua en l'exenció despuix de l'eixida del Regne Unit de la UE.   
23 028

edicions

Menú de navegació