48
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en d...».
En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grecia. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faja referència ad ells com els dotze olímpics.
Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframon (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, aunque Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.
Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta últma era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, aunque de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.
*Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.
*Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.
*Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.
*Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.
*Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del asesinat.
*Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.
*Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.
*Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudencia i la bellea masculina.
*Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.
*Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.
*Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.
*Hestia es la deesa delfoc del llar i la familia.
*Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
*Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.
Fets dignes de menció:
*Artemisa es sovint associada en la lluna, aunque Selen es la diosa de la lluna.
*Apolo es sovint associat en el sol, aunque Helios es el deu del sol.
Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframon (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, aunque Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.
Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta últma era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, aunque de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.
*Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.
*Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.
*Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.
*Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.
*Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del asesinat.
*Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.
*Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.
*Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudencia i la bellea masculina.
*Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.
*Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.
*Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.
*Hestia es la deesa delfoc del llar i la familia.
*Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
*Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.
Fets dignes de menció:
*Artemisa es sovint associada en la lluna, aunque Selen es la diosa de la lluna.
*Apolo es sovint associat en el sol, aunque Helios es el deu del sol.