Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1043 bytes afegits ,  23:06 8 feb 2010
Llínea 29: Llínea 29:     
'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve asociant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. Cavall de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que on millor posa de manifest es en festitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.
 
'''Berberisc:''' El Berberisc es natiu del nort d'[[Africa]] i fa molt de temps que se'l ve asociant en [[Marroc]], [[Argelia]] i [[Tunicia]], components d'una regió que antany es nomenà costa de Berberia. Cavall de sella vigoros pero elegant, també es capaç de ser veloç i resistent, qualitats que on millor posa de manifest es en festitats com per eixemple les fantasíes de l'[[Africa]] septentrional. Hi hagut un temps en el que, pel seu valor i rapidea de moviments es va usar per a la guerra.
 +
 +
'''Bretò:''' Prengue el seu nom de la regió de Bretanya, en el noroest de [[Franç]]a. Cavall de raça energica, molt apreciat pels lauradors per als treballs del camp. Existixen tres tipus de Bretò, que en conjunt van satisfer les necesitats dels llauradors. Tots ells descenen del cavall de bretanya originari. El de major tamany es el de tir, els seus antepasats eran cavalls robusts. El bretò de posta es de raça mes fina puix descen de cavalls encreuats. El Bretò Corlay, actualment molt poc freqüent es el mes llauger dels tres. En el pasat, la seua ascenencia de sanc calent fiu d'ell un elegant cavall per a enganchar al mateix tempo que un popular cavall de sella.
 +
 +
'''Crioll:''' La raça criolla es originaria dels països suramericans d'[[Argentina]] i [[Perú]], si be des de fa ya uns 300 anys se cria en tot el sur del continent americà en resultats optims.
 +
 +
El seu orige s'establix en els creuament entre els cavalls dugats pels conquistadors espanyols, entre els quals deuen destacar els araps, berebers i andalusos.
1334

edicions

Menú de navegació