Canvis

El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on només en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes al llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit la qual cosa explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.

El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on només en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes al llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit la qual cosa explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.

De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de Carlet per a formar el riu Sec o de Benimodo, un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de Carlet és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, la qual cosa ho convertix en el tercer municipi (després d'Alzira i d'Algemesí) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.

De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, la qual cosa ho convertix en el tercer municipi (després d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.

El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mijana anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mijana anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.

El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mijana anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mijana anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.

=== Notes sobre Història Urbana ===

=== Notes sobre Història Urbana ===

La ciutat de Carlet té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a què els cristians van amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. A Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el segle XIII, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), la qual cosa explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos segles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Segle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent (1934), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguitat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a què els cristians van amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. A Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el segle XIII, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), la qual cosa explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos segles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Segle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguitat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

En el terme municipal de Carlet es troba també el núcleu de població de '''Ausiàs March''', servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de Carlet. La seua població és de 303 habitants, segons senyes de l'INE per a l'1 de giner de 2006. El baixador d'Ausias March es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de Carlet.

En el terme municipal de '''Carlet''' es troba també el núcleu de població de [[Ausiàs March]], servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de '''Carlet'''. La seua població és de 303 habitants, segons senyes de l'INE per a l'1 de giner de [[2006]]. El baixador d'[[Ausias March]] es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de '''Carlet'''.

=== Localitats llimítrofes ===

=== Localitats llimítrofes ===

El terme municipal de Carlet llimita en les localitats següents:

El terme municipal de '''Carlet''' llimita en les localitats següents:

[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous (Valéncia)|Tous]],  

[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous (Valéncia)|Tous]],  

Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  

Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  

Conta en una estació de [[ferrocarril]] ([[FGV]]), tren que es convertix en metro (Esbossa 1) a l'arribar a la capital.<ref>Xavier Costa Clavell: Rafael Alcait González. El trenet de Valéncia. Resenya apareguda en ''Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials'', Universitat de Barcelona NÚM. 281, 5 de març del 2001 (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)</ref>  

Conta en una estació de [[ferrocarril]] ([[FGV]]), tren que es convertix en metro (Esbossa 1) a l'arribar a la capital.<ref>Xavier Costa Clavell: Rafael Alcait González. El trenet de Valéncia. Resenya apareguda en ''Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials'', Universitat de Barcelona NÚM. 281, 5 de març del [[2001]] (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)</ref>  

La carretera comarcal [[Tavernes de la Valldigna]]-[[Llíria]] ([[CV-50]]) travessa Carlet pel centre de la població (Carrers Vilanova, Colom i ingenier Balaguer). Ademés, un enllaç (CV-524) conecta Carlet en la [[N-340]] ([[A-7]]), Albacete-Valéncia.  

La carretera comarcal [[Tavernes de la Valldigna]]-[[Llíria]] ([[CV-50]]) travessa Carlet pel centre de la població (Carrers Vilanova, Colom i ingenier Balaguer). Ademés, un enllaç (CV-524) conecta Carlet en la [[N-340]] ([[A-7]]), Albacete-Valéncia.  

== Història ==

== Història ==

 

 

Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', on en [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part Catadau i Llombay en els seus respectius castells.

Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', on en [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.

Segons [[Joan Coromines]] (1995), és provable que el nom de Carlet resulte de l'àrap vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de 1967), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]]. Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir a Espanya en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat Mijana procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser on van nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   

Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'àrap vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]]. Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir a Espanya en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat Mijana procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser on van nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]].   

Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restes trobades, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es van trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del Paleolític o Neolític, en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restes trobades, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es van trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del Paleolític o Neolític, en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

Les primeres restes documentades a Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[segle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels termes de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es van arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  

Les primeres restes documentades a '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[segle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels termes de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es van arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  

Quant a l'época Romana, esta comença a Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

Quant a l'época Romana, esta comença a Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.

En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.

Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que feia funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el segle XVI, segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].

Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que feia funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[segle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].

La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.

La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.

El 22 de decembre de [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.

El 22 de decembre de [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.

En [[1348]] Carlet va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'Alzira i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven Carlet als Jurats de Valéncia, els que al seu torn en [[1375]] ho van vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.

En [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de Valéncia, els que al seu torn en [[1375]] ho van vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.

Durant les [[Germanies]] (1519-1522), els agermanats de Carlet van assaltar i van saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es van mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.

Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' van assaltar i van saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es van mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.

En [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.

En [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.

Durant tot el [[segle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments van ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

Durant tot el [[segle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments van ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de Carlet (1795) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.  

Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.  

En [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.

En [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.

El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.  

El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.  

En [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en 1925, previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants van ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de la resta de la població.

En [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en [[1925]], previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants van ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de la resta de la població.

El 10 d'agost de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.

El 10 d'agost de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.

A mijà del segle XX es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.

A mijà del [[segle XX]] es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.

En les últimes décades del segle XX es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.

En les últimes décades del [[segle XX]] es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.

== Administració ==

== Administració ==

| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189

| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189

|}

|}

*Carlet tenia 9554 habitants en 1960 i 11742 en 1970.

*Carlet tenia 9554 habitants en [[1960]] i 11742 en [[1970]].

*La població del municipi es troba concentrada en la ciutat de Carlet, sent escassa la població disseminada.

*La població del municipi es troba concentrada en la ciutat de Carlet, sent escassa la població disseminada.

*La població d'Ausias March ha disminuït llaugerament en els últims anys passant, de 332 habitants en el 2000 a 303 en el 2006.

*La població d'Ausias March ha disminuït llaugerament en els últims anys passant, de 332 habitants en el 2000 a 303 en el 2006.

== Economia ==

== Economia ==

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en la image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mijans del segle XX. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben aigua dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].

L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en la image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mijans del [[segle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben aigua dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].

El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'estiu, en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  

El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'estiu, en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  

La ganaderia té un desenrollament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat boví, oví, cabriu, porcí i aus.

La ganaderia té un desenrollament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat boví, oví, cabriu, porcí i aus.

El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del segle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages.

El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del [[segle XX]], coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages.

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

*'''Església Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[segle XVIII]]. El 2 d'octubre de 1870 va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del segle XVIII, reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda la image de Santa Maria de Carlet, del segle XIII.

*'''Església Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[segle XVIII]]. El 2 d'octubre de [[1870]] va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del [[segle XVIII]], reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda la image de Santa Maria de Carlet, del segle [[XIII]].

*'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat]]'''. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme.

*'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat]]'''. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme.

*'''Auditori Musical'''. Consta d'auditori en forma trapezoidal, format en mur de rajola cara vista i fondo de vidre pavés. Té una superfície d'escena de 130 m² i dos soterràneus. El primer habilitat per a camerins i vestuari i el segon per a almagasén.

*'''Auditori Musical'''. Consta d'auditori en forma trapezoidal, format en mur de rajola cara vista i fondo de vidre pavés. Té una superfície d'escena de 130 m² i dos soterràneus. El primer habilitat per a camerins i vestuari i el segon per a almagasén.

*'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en 1978. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic.

*'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en [[1978]]. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic.

*'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]]'''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a Alginet. La seua fachada és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de Carlet. La resta de l'edifici és una nau metàlica.

*'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]]'''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua fachada és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica.

*'''Teatre El Segle'''. La fachada consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons.

*'''Teatre El Segle'''. La fachada consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''[[Carnestoltes]]'''. Estes festes ancestrals van ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la Guerra Civil, en els distints Casinos i Associacions Carletinas.

*'''[[Carnestoltes]]'''. Estes festes ancestrals van ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la [[Guerra Civil]], en els distints Casinos i Associacions Carletinas.

*'''[[Falles]]'''. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural.  

*'''[[Falles]]'''. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural.