− | '''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el 12 d'octubre de [[1963]] i el 28 de juny de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]]. | + | '''Arturo Umberto Illia''' ([[Pergamino]], [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[4 d'agost]] de [[1900]] - † [[Córdoba]], [[Argentina]], [[18 de giner]] de [[1983]]) fon un mege i polític argentí, president de la Nació Argentina entre el [[12 d'octubre]] de [[1963]] i el [[28 de juny]] de [[1966]], quan fon derrocat per un [[Colp d'Estat en Argentina de 1966|colp d'Estat cívic-militar]]. Es va eixercitar també com a senador provincial, diputat nacional i vicegovernador de Córdoba i en l'any [[1962]] fon elegit governador de la província, càrrec que el colp d'Estat contra el president Frondizi li va impedir assumir. Fon també dirigent de l'[[Unió Cívica Radical]] i de l'[[Unió Cívica Radical del Poble]]. |
| Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]]. | | Illia aplegà a la presidència de la Nació en eleccions controlades per les [[Forces Armades argentines|Forces Armades]] en les que es va proscriure al [[peronisme]] i al [[comunisme]], i es varen realisar mentres estava detingut l'anterior president constitucional [[Arturo Frondizi]]. Durant el seu govern va intentar anular els contractes petrolers firmats per l'expresident Frondizi en companyies estrangeres, pero va acabar per anular uns pocs acorts, renegociar alguns i la majoria de les empreses varen seguir produint. Es va fomentar l'indústria nacional, es va destinar el 23 % del presupost nacional a l'educació (la major sifra en l'història del país), va baixar la desocupació, va disminuir el deute extern, es va dur avant un pla d'alfabetisació i es varen sancionar la Llei de Salari Mínim, Vital i Mòvil i la Llei de Medicaments coneguda com a Llei Oñativia. Durant el seu govern també es destaca l'aprovació de la Resolució 2065 de l'[[Assamblea General de les Nacions Unides]], la qual reconeix l'existència de la disputa territorial per les [[illes Malvines]], sent est un element clau en la continuïtat del reclam argentí en la [[Disputa territorial de les Illes Malvines|causa Malvines]]. |