35 370
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:JEŹDZIEC Z MADARY.JPG|250px|right]]
[[Archiu:JEŹDZIEC Z MADARY.JPG|250px|right]]
'''El Cavaller de Madara''' és un gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altmigeval]] tallat en la roca de la [[replanell]] de [[Madara (Bulgària)|Madara]], a l'est de la ciutat de [[Šumen]], en el nordest de [[Bulgària]], prop de la població de Madara. Va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] en l'any [[1979]].
'''El Cavaller de Madara''' és un gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altmigeval]] tallat en la roca de la [[replanell]] de [[Madara (Bulgària)|Madara]], a l'est de la ciutat de [[Šumen]], en el nordest de [[Bulgària]], prop de la població de Madara. Va ser declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[Unesco]] en l'any [[1979]].
== El relleu ==
A vintitrés metros sobre el sol en un penya-segat casi vertical de cent metros d'altura, el relleu representa un cavaller clavant una llança a un [[lleó]] que està als peus del seu [[cavall]]. Un [[àguila]] vola davant el cavaller, i un [[gos]] corre despuix d'ell. L'escena és una representació simbòlica d'un triumfo militar.
El relleu va ser tallat, segons les datacions realisades, cap a l'any [[710]], durant el regnat del jan búlgar Tervel, lo que recolza la tesis de que es tracta d'un retrat del propi jan i és obra dels protobúlgars, una tribu nómada de guerrers que es va establir en el nordest de [[Bulgària]] a finals del [[sigle VII]] i, despuix de mesclar-se en els eslaus locals va donar orige als moderns búlgars. Atres teories proponen un orige traci per al relleu, que en eixe cas representaria un [[deu]].
== Inscripcions ==
Al voltant de l'image del cavaller es conserven parcialment tres inscripcions en grec migeval. Segons el professor Veselin Beshevliev, l'inscripció més antiga és obra de Tervel ([[695]]-[[721]]). Les atres dos es referixen als janes Krum ([[796]]-[[814]]) i Omurtag ([[814]]-[[831]]) i varen ser tallades provablement durant els seus respectius regnats.
== Referències ==
== Referències ==
* [https://whc.unesco.org/es/list/43 «Madara Rider». UNESCO Culture Sector]
* [https://whc.unesco.org/es/list/43 «Madara Rider». UNESCO Culture Sector]
== Bibliografia ==
* Stancheva, Magdalina; Totyu Totev (1996). The Madara Horseman. Antos. ISBN 954-8901-06-4
* Racheva, Nataliya. «The Madara Rider» (en búlgaro). Journey.bg
* Vesselin Beschevliev, "Les inscriptions du relief de Madara", Bruselas, 16, 1955, p. 212–254 (Griego medieval, con traducción al francés).
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==