Canvis

El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

El [[18 de maig]] de [[2001]], l'[[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat''. Alguns atres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interés Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; aixina com la "Corbata de l'Orde d'[[Alfons X el Sabi]]" del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Orde d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Assunts exteriors, en [[1990]], etc.

==Obra==

== Obra ==

El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].

El soport que ha transmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per còpies successives. El text de la consueta del Misteri d'Elig més antiga que es coneix és de [[1625]]. La consueta més antiga actualment conservada és de [[1709]].

===Jornada Primera===

=== Jornada Primera ===

També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].

També nomenada "La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença en Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se en la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'iglésia. L'Archipreste i els Cavallers Electes recorren l'[[andador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant de desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Estos, a la volta, li declaren la seua llealtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se en el seu Fill. Despuix puja, acompanyada pel seu seguici, cap al cadafal, a la volta que va evocant, en un tipo de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') devallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, a la volta que tornen a pujar entonant els mateixos càntics de l'escomençament. L'archipreste de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus de l'image que representa el cos difunt de la Mare de Déu. Els seguixen les dos Maries, els àngels i els apòstols. Despuix, Sant Joan, coloca sobre Maria el ram dorat. D'esta manera es conclou la primera jornada.

===Jornada Segona===

=== Jornada Segona ===

També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.

També nomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença en l'Archipreste i els Cavallers electes pujant per l'andador i besant els peus de la Mare de Déu. Els seguixen els apòstols que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobé i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells baixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols retornen junts al cadafal.

La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Glòria Patri]]''.

La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Glòria Patri]]''.

==Museu i Casa de la Festa==

== Museu i Casa de la Festa ==

El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.

El Museu de la Festa naix en la vocació d'atrapar en l'espai i en el temps part de la màgia que envolta la Festa per tal de fer-la conéixer als qui la visiten al llarc de l'any. Dispon de dos sales: l'una estàtica, a on es mostra la posta en escena, i l'atra més dinàmica, a on les noves tecnologies fan reviure l'emotivitat que rodeja esta representació extraordinària.

D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-.

D'esta manera, Elig és una de les poques ciutats que conta en un equipament cultural d'esta tipologia, com també poden visitar-se en [[Algemesí]] -la Casa de la Festa dedicada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut-, [[Morella]] -en les Sexennals-.

==Vore també==

== Vore també ==

*[[Antonio de Ribera]]

* [[Antonio de Ribera]]

*[[Elig]]

* [[Elig]]

==Referències==

== Referències ==

{{referències}}

{{referències}}

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Misteri d'Elx}}

{{Commonscat|Misteri d'Elx}}

*[http://www.lafesta.com/ La Festa]

 

*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig]

* [http://www.lafesta.com/ La Festa]

*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]

* [http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elig]

*[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]

* [http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elig]

*[https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]

* [http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2544/8/Vocabulari%20Festa%20d%27Elx_revisat.pdf Vocabulari de la Festa d'Elig]

*[https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]  

* [https://loratpenat.org/notes-de-prensa/saps-quin-es-lorige-del-misteri-delig/ ¿Saps quin és l’orige del Misteri d’Elig? - Josep Climent i Barber - Lo Rat Penat]

* [https://www.misteridelx.com/misteri-historia/ Misteri d'Elig - Història - Pàgina del Misteri d'Elig]  

[[Categoria:Elig]]

[[Categoria:Elig]]