Canvis

[[Image:Pepe_Isbert.jpg|thumb|300px|'''Pepe Isbert''', actor espanyol]]

[[Image:Pepe_Isbert.jpg|thumb|300px|<center>'''Pepe Isbert''', actor espanyol</center>]]

'''José Ysbert Alvarruiz''', més conegut com a '''Pepe Isbert''' ([[Madrit]], [[3 de març]] de [[1886]] – [[Madrit]], [[28 de novembre]] de [[1966]]), fon un [[actor]] [[Espanya|espanyol]].

'''José Ysbert Alvarruiz''', més conegut com a '''Pepe Isbert''' ([[Madrit]], [[3 de març]] de [[1886]] – [[Madrit]], [[28 de novembre]] de [[1966]]), fon un [[actor]] [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixqué el [[3 de març]] de [[1886]] en [[Madrit]], encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en [[Tarazona de la Mancha]] (Albacete), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En [[1903]] treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el [[Tribunal de Contes]], pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el [[Teatre Apolo (Madrit)|Teatre Apolo]] de Madrit, en l'obra ''El iluso Cañizares'' canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del [[Teatre Lara]], a on va conseguir grans reconeiximents.

Naixqué el [[3 de març]] de [[1886]] en [[Madrit]], encara que sempre estigué més vinculat al lloc d'orige de la seua família, en [[Tarazona de la Mancha]] ([[Albacete]]), a on trobà a la seua parella i residí regularment. En [[1903]] treballava com a professor mercantil, i ocupava un lloc en el [[Tribunal de Contes]], pero decidí deixar-ho per a dedicar-se a l'interpretació. En eixe mateix any, debutà com a actor en el [[Teatre Apolo (Madrit)|Teatre Apolo]] de Madrit, en l'obra ''El iluso Cañizares'' canviant el seu llinage original pel llinage artístic d'Isbert. Fon traslladat llavors a la companyia del [[Teatre Lara]], a on va conseguir grans reconeiximents.

Es casà en [[Elvira Soriano]]; es el pare de l'actriu [[Maria Isbert]] i yayo de [[Tony Isbert]].

Es casà en [[Elvira Soriano]]; es el pare de l'actriu [[Maria Isbert]] i yayo de [[Tony Isbert]].

La seua primera aparició en la gran pantalla data de [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]]''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]].

La seua primera aparició en la gran pantalla data de [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]]''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]].

Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comedia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' (1931).

Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comedia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' ([[1931]]).

La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''.

La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''.

En els [[anys 1930]] rodà mija dotzena de títuls, entre els que destaquen ''¿Cuándo te suicidas?'' (1931) de [[Manuel Romero]], ''La bien pagada'' (1935) d'[[Eusebio Fernández Ardavín]] o ''El bailarín y el trabajador'' (1935), dirigida per [[Luis Marquina]] i basada en l'obra teatral de [[Jacinto Benavente]].

En els [[anys 1930]] rodà mija dotzena de títuls, entre els que destaquen ''¿Cuándo te suicidas?'' ([[1931]]) de [[Manuel Romero]], ''La bien pagada'' ([[1935]]) d'[[Eusebio Fernández Ardavín]] o ''El bailarín y el trabajador'' ([[1935]]), dirigida per [[Luis Marquina]] i basada en l'obra teatral de [[Jacinto Benavente]].

En els [[Anys 1940|anys 40]] va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia (1943) ''Te quiero para mí'' (1944) i ''El testamento del virrey'' (1944), dirigides per [[Ladislao Vajda]]; ''Ella, él y sus millones'' (1944) de [[Juan de Orduña]]; ''El fantasma y doña Juanita'' (1945) de [[Rafael Gil]] i ''Pacto de silencio'' (1949), dirigida per [[Antonio Román (director de cine)|Antonio Román]].

En els [[Anys 1940|anys 40]] va guanyant popularitat en el cine, i aumentà el número de películes. Destaquem: Orosia ([[1943]]) ''Te quiero para mí'' ([[1944]]) i ''El testamento del virrey'' ([[1944]]), dirigides per [[Ladislao Vajda]]; ''Ella, él y sus millones'' (1944) de [[Juan de Orduña]]; ''El fantasma y doña Juanita'' ([[1945]]) de [[Rafael Gil]] i ''Pacto de silencio'' (1949), dirigida per [[Antonio Román (director de cine)|Antonio Román]].

[[Image:Pepe_Isbert_2.gif|thumb|250px|Pepe Isbert en la película “Bienvenido Mister Marshall”]]

[[Image:Pepe_Isbert_2.gif|thumb|250px|Pepe Isbert en la película “Bienvenido Mister Marshall”]]

La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]]'' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]]'' (1957), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]]'' (1963), de nou  en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]].

La seua etapa més prolífica fon en els [[anys 1950]] i la primera mitat dels [[anys 1960]] destacant sobre totes ''[[Bienvenido, Mister Marshall|Bienvenido, Mr. Marshall]]'' ([[1953]]), en la que interpreta a l'entranyable i sort alcalde del poble, i ''[[Los jueves, milagro]]'' ([[1957]]), abdós de [[Luis García Berlanga]], [[El Cochecito]] ([[1960]]) de [[Marco Ferreri]], i ''[[El verdugo]]'' (1963), de nou  en Berlanga, en guió de [[Rafael Azcona]].

Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]]'' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]]'' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]]'' ([[1979]]), i una serie de televisió, ''[[La gran familia... 30 años después]]'', en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys després de la seua mort. Quatre décades després de la seua desaparició, tot lo mon reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.

Entre els seus últims treballs, fon molt popular el seu paper de yayo en ''[[La gran familia]]'' ([[1962]]). La cinta va constituir un gran èxit, per ser el reflex d'una família comú i molt numerosa espanyola, i donà lloc a dos seqüeles, ''[[La familia y uno más]]'' ([[1965]]), i ''[[La familia, bien, gracias]]'' ([[1979]]), i una serie de televisió, ''[[La gran familia... 30 años después]]'', en les que no participà pero que contribuïren a prolongar la seua popularitat anys després de la seua mort. Quatre décades després de la seua desaparició, tot lo mon reconeix la seua peculiar veu ronca cridant al seu net Chencho o arengant als veïns davant de l'arribada imminent dels americans.

Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]).

Pepe Isbert va faltar en [[Madrit]] el [[28 de novembre]] de [[1966]] a l'edat de 80 anys. Fon enterrat en el cementeri de [[Tarazona de la Mancha]] ([[província d'Albacete|Albacete]]).

La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de [[Peníscola]]. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han obtingut els més importants actors i actrius d'Espanya. Este guardó que s'entrega en Albacete en el Teatre Circo d'Albacete ha anat a parar en la seua XII edició a [[Nuria Espert]].

La seua calcigada ha quedat no a soles en les sus películes, sino també en diversos premis en el seu nom a lo llarc de la geografia nacional. El més veterà es el premi concedit en el Festival de Cine de Humor de [[Peníscola]]. També els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE, www.amiteatros.es) entreguen en el seu nom el premi nacional de teatre José Isbert que han obtingut els més importants actors i actrius d'Espanya. Este guardó que s'entrega en Albacete en el Teatre Circo d'[[Albacete]] ha anat a parar en la seua XII edició a [[Nuria Espert]].

La Filmoteca d'Albacete ha editat en 2009 les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites per el gran actor en els últims dies de la seua vida, en l'ajuda de la seua filla i també actriu, Maria.

La Filmoteca d'[[Albacete]] ha editat en [[2009]] les seues memòries, titulades "Mi vida artística", escrites per el gran actor en els últims dies de la seua vida, en l'ajuda de la seua filla i també actriu, Maria.

== Películes (selecció) ==

== Películes (selecció) ==