26 032
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 61:
Llínea 61: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}
{{Cita|Cientificament parlant, la llengua valenciana es una llengua autoctona que te les seues arraïls en terres valencianes. La seua formacio historica s´explica per mig del parlar romanic vernacul de la Valencia musulmana, viu i actiu en el moment de la reconquista del sigle XIII. La llengua romanç dels mossaraps i els musulmans de Valencia no era una llengua fossil sino una llengua evolutiva i modernisant, d´estructura fonetica identica a la llengua valenciana posterior a la reconquista. Aço es lo que mostren i demostren les mes de trenta lleis de fonética historica que descriu Leopoldo Peñarroja a través d´un exhaustiu material extret de fonts arabigues i llatines dels sigles X-XIII en la seua obra magna “El mozárabe de Valencia”. Este romanç es parlava en una area territorial que concorda, en sorprenent exactitut, en lo que Jaume I va designar com a Regnum Valentiae a on molt pronte sorgiria una consciencia valenciana no dialectal, lliteraria i sociologica.|'Idioma valencià front al pancatalanisme', per Joan Romero. Artícul publicat en la revista 'El Palleter', de 12.3.2008.}}
== Cites poètiques ==
{{Cita|Si el que fulleja l'història
ya sap a poquet que llig
que allí s'inventa i afig
lo que vol cada escrivà,
¿que direm si la falòria
la programen uns senyors
que són els depredadors
de l'esperit valencià?
I encara és més terrorífic
la salvage falsetat
de nostra Universitat
obligant a dir que el brau
és del bou el nom científic,
quan tot el poble sap be
que és bou i que a més el té
en el carrer de la Nau.
De tots és sabut que els llibres
d'història son paridors
dels triumfants, i els escritors
els borreguets del poder
ya que, segons els calibres
de les boles que han escrit,
tenen cadires i llit,
premis, títuls i diners....|'Pere Delmonte i els llibrets de Falla' per Joan Romero. Poema citat en el llibre ''Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià''. VV.AA. Editat per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). Valéncia, 2007}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==