124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Durant el seu episcopat, va fundar el Colege de la Presentació de la Bienaventurada Verge Maria en el Temple, Colege Major i Seminari per a la formació dels futurs sacerdots de la diòcesis valenciana, que encara perdura hui en dia.
Durant el seu episcopat, va fundar el Colege de la Presentació de la Bienaventurada Verge Maria en el Temple, Colege Major i Seminari per a la formació dels futurs sacerdots de la diòcesis valenciana, que encara perdura hui en dia.
== Biografia ==
Tomás García Martínez va nàixer en Fuenllana despuix del [[21 de novembre]] i abans del [[18 de decembre]] de 1486; era el poble a on vivien els seus yayos materns. El seu naiximent es va produir allí degut a que en la vila a on vivien els seus pares s'havia declarat una epidèmia de [[pesta]] i varen decidir que el poble de la seua mare era un lloc més segur per al naiximent.
A pesar d'açò, l'infància i joventut de Tomás va transcórrer en Villanueva dels Infants, per això, se li cridarà sant Tomás de Villanueva. Encara que la seua família era pudient, moltes voltes el chicon anava nuet perque havia donat els seus vestits als pobres. Actualment queda en peu part de la casa original, en un escut en el cantó, al costat d'un oratori de la família. Sempre es va declarar del poble a on es cria.
== Flare i sacerdot ==
Encara que Tomás va fer estudis d'arts i teologia en el Colege Sant Agustín Calahorrade l'Universitat d'Alcalà d'Henares, va ingressar en l'Orde de Sant Agustín, en [[Salamanca]], en l'any [[1516]], i en l'any [[1518]] va ser ordenat sacerdot. En l'orde dels agustinos va ocupar els càrrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'[[Andalusia]] i [[Castella]]. També va ser professor de l'universitat, conseller i confesor del rei [[Carlos I]] d'[[Espanya]].
Va gojar de gran fama per la seua gran austeritat personal (va aplegar a vendre el jergó a on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu eixercici continu i infatigable de la caritat, especialment en els òrfens, en les donzelles pobres i sense dot i en els malalts. Posseïa; no obstant, una concepció inteligent de la pietat, de manera que, encara que era molt llimosner, procurava solucionar definitiva i estructuralment la pobrea per mig de la redenció activa de la mateixa, donant treball als pobres, i aixina feya fructificar les seues almoines; al respecte va escriure:
''L'almoina no només és donar, sino traure de la necessitat al que la patix i lliurar-la d'ella quan fora possible.''
En l'any [[1533]], com a provincial, va enviar als primers pares agustins que varen aplegar a [[Mèxic]]. Va escomençar a tindre èxtasis místics en missa o quan resava els salms.
== Arquebisbe de Valéncia ==
Encara que el rei Carlos I li va oferir el càrrec d'arquebisbe de [[Granada]], ell mai ho va acceptar; es conta que va aplegar a ser Arquebisbe de Valéncia el [[10 d'octubre]] de [[1544]] per error d'un escribà, pero va seguir negant-se fins que li'l va ordenar el seu superior en l'Orde; en el moment del seu nomenament es trobava en el monasteri de La nostra Senyora del Pi, en terra de Cuéllar. En Valéncia, ajudat pel seu bisbe auxiliar Juan Segriá, va posar orde en una diòcesis que feya un sigle que no tenia govern pastoral directe. Va organisar un colege especial per als moriscs conversos i va organisar en especial un pla eficaç d'assistència i auxili social i de caritat.
Va compondre bells sermons, entre els que destaca ''Sermón de l'amor de Deu'', una de les grans manifestacions de l'oratòria sagrada del [[sigle XVI]].
És autor de varis Opúsculs, dins dels que s'inclou el ''Soliloquio entre Deu i l'ànima'', entorn a la comunió.
Va tindre una gran fama de predicador, en un estil sobri i senzill. Carlos I en sentir-li predicar, va exclamar:
''Este Monsenyor commou fins a les pedres.''
La seua prédicació provocava sonores conversionsó. Alguns dels seus sermons varen arremetre contra la crueltat de la festa dels [[Bou|bous]].
Va tindre aixina mateix una gran devoció per la [[Verge Maria]], el cor de la qual va comparar a l'[[albarzer]] ardent, que mai es consumia.
En l'any [[1547]], va ordenar sacerdot al futur [[Sant Lluís Bertran]].
Va fundar el Colege Major-Seminari de la Presentació de la Bienaventurada Verge María en el Temple i Sant Tomás de Villanueva en [[1550]], centre de formació eclesiàstica i acadèmica per a futurs sacerdots, al servici de l'Iglésia de Valéncia.
== Mort i canonisació ==
Tomás va fallir per una angina de pit en 1555 als sixanta huit anys d'edat. Està enterrat en una capella lateral de la [[Catedral de Valéncia]].
Va ser canonisat l'[[1 de novembre]] de [[1658]], sent un dels tres sants, tots espanyols, canonisats durant el pontificat del [[papa]] [[Alejandro VII]].
[[Francisco de Quevedo]] va escriure una biografia seua, ''Epítome a l'història de la vida eixemplar i gloriosa mort del bienaventurat fra Tomás de Villanueva''.
L'Universitat d'Alcalà d'Henares li va dedicar el primer pati del Colege Major de Sant Ildefons, en haver format part de la primera promoció de l'Universitat, i ser el primer Sant eixit de les aules complutenses.
== Referències ==
== Referències ==