26 890
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: − + + + + +
sense resum d'edició
Ocupa un lloc notable en l'història de les lletres franceses del [[sigle XIX]] en una gran varietat de gèneros i àmbits. Fon un poeta líric, en obres com a ''Odes i balades'' ([[1826]]), ''Els fulls d'autumne'' ([[1832]]) o ''Les contemplacions'' ([[1856]]), poeta compromés contra [[Napoleó III]] en ''Els castics'' ([[1853]]) i poeta èpic en ''La llegenda dels sigles'' ([[1859]] i [[1877]]). Fon també un noveliste popular i de gran èxit en obres com a ''Nostra Senyora de París'' ([[1831]]) o ''Els miserables'' ([[1862]]). En teatre va expondre la seua teoria del drama romàntic en l'introducció de ''Cromwell'' ([[1827]]), i l'ilustra principalment en ''Hernani'' ([[1830]]) i ''Ruy Blas'' ([[1838]]).
Ocupa un lloc notable en l'història de les lletres franceses del [[sigle XIX]] en una gran varietat de gèneros i àmbits. Fon un poeta líric, en obres com a ''Odes i balades'' ([[1826]]), ''Els fulls d'autumne'' ([[1832]]) o ''Les contemplacions'' ([[1856]]), poeta compromés contra [[Napoleó III]] en ''Els castics'' ([[1853]]) i poeta èpic en ''La llegenda dels sigles'' ([[1859]] i [[1877]]). Fon també un noveliste popular i de gran èxit en obres com a ''Nostra Senyora de París'' ([[1831]]) o ''Els miserables'' ([[1862]]). En teatre va expondre la seua teoria del drama romàntic en l'introducció de ''Cromwell'' ([[1827]]), i l'ilustra principalment en ''Hernani'' ([[1830]]) i ''Ruy Blas'' ([[1838]]).
(Secció per completar)
La seua extensa obra inclou també discursos polítics en la [[Cambra dels Parells]], en l'Assamblea Constituent i l'Assamblea Llegislativa —especialment sobre temes com la [[pena de mort]], l'[[educació]], els [[drets de les dònes]] o [[Europa]]—, cròniques de viages —''El Rin'' ([[1842]]) o ''Coses vistes'', (pòstuma [[1887]] i [[1890]])—, aixina com una abundant correspondència.
Contribuí de forma notable a la renovació lírica i teatral de l'época; fon admirat pels seus contemporàneus i encara ho és en l'actualitat, encara que certs autors moderns el consideren un escritor controvertit. La seua implicació política, que li va supondre una condena a l'exili durant els vint anys del [[Segon Imperi francés]] ([[1852]]-[[1870]]), va permetre a posteriors generacions d'escritors una reflexió sobre l'implicació i el compromís dels escritors en la vida política i social.
Les seues opinions, al mateix temps morals i polítiques, i la seua obra excepcional, el varen convertir en un personage emblemàtic a qui la [[Tercera República francesa|Tercera República]] va honrar a la seua mort en un funeral d'Estat, celebrat l'1 de juny de [[1885]] i al que varen assistir més de dos millons de persones, i en la sepultura de les seues restes en el [[Panteó de París]].
== Cites ==
== Cites ==