Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
935 bytes afegits ,  7 agost
Llínea 68: Llínea 68:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Contribuixen a diferenciar el valencià del catala, ademes de les moltes divergencies fonetiques, tan importants, les numeroses paraules valencianes que, per no ser catalanes, no les inclou el diccionari catala. [[Germà Colón|Germa Colon i Domenech]], l'any 1952, n'havia catalogat ya mes de mil, en la provincia de Castello, nomes d'uns pocs pobles; i aixo que estava escomençant (ORBIS, Tom I, nº 4, 1952). Dn. Miquel Adlert i el Sr. Garcia Carpio, despres d'arreplegar-ne millars i millars han desistit de buscar-ne mes per avorriment, de tantes que n'hi ha. Ademes, en els Diccionaris catalans, totes aquelles paraules que parlades en algun poble de Catalunya son iguals a les del valencià, encara que foren utilisades pels nostres classics, les rebugen, en gran part com a dialectalismes o vulgarismes.|''La llengua valenciana, hui. Estudi sintetic'' (Valéncia, 1988), per [[Pare Guinot|Josep Mª Guinot i Galan]]}}
    
{{Cita|''Sabemos que la cantidad de moros que quedaron en Valencia después de la reconquista es muy considerable y, por otra parte, conocemos las quejas del rey lamentándose en 1270 de que el número de cristianos que se habían trasladado a las tierras levantinas era muy exiguo.. hecho el reconocimiento resulta que solamente 30.000 cristianos habitaban en todo el reino; Jaime I deseaba que la cifra llegase a 100.000. Además es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo ser inmediatamente suplantado y menos aún por una colonización tan poco intensa. Resulta, pues, casi inverosímil aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana.''|“El Valenciano”, per Germà Colón Doménech. Comunicació al Congrés Internacional de Llingüística Romànica. Publicat en el Bolletí ''Dialectología Española'', pàgs 138-139. Barcelona, [[1955]]}}
 
{{Cita|''Sabemos que la cantidad de moros que quedaron en Valencia después de la reconquista es muy considerable y, por otra parte, conocemos las quejas del rey lamentándose en 1270 de que el número de cristianos que se habían trasladado a las tierras levantinas era muy exiguo.. hecho el reconocimiento resulta que solamente 30.000 cristianos habitaban en todo el reino; Jaime I deseaba que la cifra llegase a 100.000. Además es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo ser inmediatamente suplantado y menos aún por una colonización tan poco intensa. Resulta, pues, casi inverosímil aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana.''|“El Valenciano”, per Germà Colón Doménech. Comunicació al Congrés Internacional de Llingüística Romànica. Publicat en el Bolletí ''Dialectología Española'', pàgs 138-139. Barcelona, [[1955]]}}
25 054

edicions

Menú de navegació