Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
48 bytes afegits ,  19:35 31 jul 2024
sense resum d'edició
Llínea 211: Llínea 211:  
Existixen numeroses formes de preparar la beguda molt ràpidament: café instantàneu (que es dissol en una tassa d'aigua calenta), o cafetera.
 
Existixen numeroses formes de preparar la beguda molt ràpidament: café instantàneu (que es dissol en una tassa d'aigua calenta), o cafetera.
   −
====La presentació====
+
==== La presentació ====
 
[[File:Cup-o-cofee-no-spoon.svg|thumb|right|<center>tassa de café</center>]]
 
[[File:Cup-o-cofee-no-spoon.svg|thumb|right|<center>tassa de café</center>]]
 
[[Archiu:Cbomb.jpg|thumb|right|Café bombó, molt típic de [[Valéncia]]]]
 
[[Archiu:Cbomb.jpg|thumb|right|Café bombó, molt típic de [[Valéncia]]]]
Llínea 241: Llínea 241:  
*''Café vienés'' (o cappucchino alla viennese, en Viena se diu ''Melange'') és una preparació composta d'un café expresso llarc prou clar, al qual se li afig llet calenta batuda en crema, i com el cappuccino, s'adorna el café vienés en chocolate en pos o en borumballa.
 
*''Café vienés'' (o cappucchino alla viennese, en Viena se diu ''Melange'') és una preparació composta d'un café expresso llarc prou clar, al qual se li afig llet calenta batuda en crema, i com el cappuccino, s'adorna el café vienés en chocolate en pos o en borumballa.
   −
====Café "ràpit"====
+
==== Café "ràpit" ====
 
   
 
   
=====Café  instantàneu=====
+
===== Café  instantàneu =====
 
[[File:Instant coffee.jpg|thumb|right|<center>Café instantàneu</center>]]
 
[[File:Instant coffee.jpg|thumb|right|<center>Café instantàneu</center>]]
 
   
 
   
Llínea 252: Llínea 252:  
Gràcies a [[Nestlé]], que va desenrollar el seu café soluble [[Nescafé]] en [[1938]], els soldats nort-americans varen poder prendre café en els seus llocs de combat durant la [[II Guerra Mundial]].
 
Gràcies a [[Nestlé]], que va desenrollar el seu café soluble [[Nescafé]] en [[1938]], els soldats nort-americans varen poder prendre café en els seus llocs de combat durant la [[II Guerra Mundial]].
   −
=====Café embotellat o enllandat=====
+
===== Café embotellat o enllandat =====
 
   
 
   
 
El café en pot és una beguda que ha segut popular en països asiàtics durant molts anys, en especial  en [[Japó]] i [[Corea del Sur]]. Les màquines expenedores solen vendre diverses varietats de café en pot, podent triar també entre calent i [[gelat]]. Donat l'estressat estil de vida dels habitants coreans de la gran ciutat, les companyies han enllandat sobretot el café en una àmplia varietat de sabors. Els almagasens i botigues de comestibles japonesos també tenen una àmplia disponibilitat de begudes de café en botella de plàstic, normalment ensucrat i mesclat llaugerament en llet. En els Estats Units, Starbucks (que té com a principal importador a Guatemala en més del 70%) Ven els seus populars Frappuccino en botelles de vidre, una beguda que té com principals ingredients la [[llet]], café, sucre i condiments (com a [[vainilla]] o [[caramel]]). També venen una beguda d'expresso conservada, Double Shot, ensucrada i mesclada llaugerament en crema. També hi han atres begudes de café prefabricat, pero tendixen a ser menys populars. En [[Austràlia]] el café gelat està disponible extensament tant en chicotets cartons com en botelles. I en Colòmbia, Juan Valdez Café produïx la maltejada  de café.
 
El café en pot és una beguda que ha segut popular en països asiàtics durant molts anys, en especial  en [[Japó]] i [[Corea del Sur]]. Les màquines expenedores solen vendre diverses varietats de café en pot, podent triar també entre calent i [[gelat]]. Donat l'estressat estil de vida dels habitants coreans de la gran ciutat, les companyies han enllandat sobretot el café en una àmplia varietat de sabors. Els almagasens i botigues de comestibles japonesos també tenen una àmplia disponibilitat de begudes de café en botella de plàstic, normalment ensucrat i mesclat llaugerament en llet. En els Estats Units, Starbucks (que té com a principal importador a Guatemala en més del 70%) Ven els seus populars Frappuccino en botelles de vidre, una beguda que té com principals ingredients la [[llet]], café, sucre i condiments (com a [[vainilla]] o [[caramel]]). També venen una beguda d'expresso conservada, Double Shot, ensucrada i mesclada llaugerament en crema. També hi han atres begudes de café prefabricat, pero tendixen a ser menys populars. En [[Austràlia]] el café gelat està disponible extensament tant en chicotets cartons com en botelles. I en Colòmbia, Juan Valdez Café produïx la maltejada  de café.
   −
=====Concentrat de café líquit=====
+
===== Concentrat de café líquit =====
 
   
 
   
 
Un atre tipo de café preparat és el concentrat de café líquit. El concentrat de café és una pasta de café obtinguda d'una infusió de café de la qual s'ha eliminat gran cantitat d'aigua. Segons el grau de concentració del producte, el concentrat de café pot ser estable a temperatura ambient o be requerir congelació per a la seua conservació. Les característiques del producte final seran el resultat de la matèria primera empleada. Se gasta principalment en situacions institucionals grans a on el café necessita ser produït per a mils de persones al mateix temps ya que per simple dilució de la pasta es pot obtindre gran cantitat de café preparat per a prendre. Les màquines usades per a processar-lo poden produir fins a 500 tasses a l'hora, o 3.600 si es precalfa l'aigua.
 
Un atre tipo de café preparat és el concentrat de café líquit. El concentrat de café és una pasta de café obtinguda d'una infusió de café de la qual s'ha eliminat gran cantitat d'aigua. Segons el grau de concentració del producte, el concentrat de café pot ser estable a temperatura ambient o be requerir congelació per a la seua conservació. Les característiques del producte final seran el resultat de la matèria primera empleada. Se gasta principalment en situacions institucionals grans a on el café necessita ser produït per a mils de persones al mateix temps ya que per simple dilució de la pasta es pot obtindre gran cantitat de café preparat per a prendre. Les màquines usades per a processar-lo poden produir fins a 500 tasses a l'hora, o 3.600 si es precalfa l'aigua.
   −
==Salut i farmacologia del café==
+
== Salut i farmacologia del café ==
 
    
 
    
 
És conegut l'efecte contrari a la [[son]] del café en cafeïna, encara que el possible insomni pot evitar-se si es realisa un consum moderat de café i si s'evita el mateix despuix de la vesprada (en el moment que la intenció siga dormir de nit; d'una atra manera, per a evitar l'insomni provocat per la cafeïna sempre convé evitar el consum de café al manco unes quatre hores abans d'intentar anar a dormir).
 
És conegut l'efecte contrari a la [[son]] del café en cafeïna, encara que el possible insomni pot evitar-se si es realisa un consum moderat de café i si s'evita el mateix despuix de la vesprada (en el moment que la intenció siga dormir de nit; d'una atra manera, per a evitar l'insomni provocat per la cafeïna sempre convé evitar el consum de café al manco unes quatre hores abans d'intentar anar a dormir).
Llínea 273: Llínea 273:  
Aixina mateix, s'ha vinculat a la cafeïna com irritant del sistema digestiu, per lo que han d'evitar consumir esta beguda les persones que patixen o tinguen antecedents de gastritis o úlcera pèptica.
 
Aixina mateix, s'ha vinculat a la cafeïna com irritant del sistema digestiu, per lo que han d'evitar consumir esta beguda les persones que patixen o tinguen antecedents de gastritis o úlcera pèptica.
   −
==Propietats gustatives==
+
== Propietats gustatives ==
 
   
 
   
 
Com en atres productes com el [[vi]], l'aroma eixercix un paper preponderant en el plaer que de beure una tassa de café. Est aroma és percebut per la mucosa nassal directament, pel [[nas]] o retronassalment per la faringe quan els composts volàtils remonten cap a la mucosa olfativa.
 
Com en atres productes com el [[vi]], l'aroma eixercix un paper preponderant en el plaer que de beure una tassa de café. Est aroma és percebut per la mucosa nassal directament, pel [[nas]] o retronassalment per la faringe quan els composts volàtils remonten cap a la mucosa olfativa.
Llínea 281: Llínea 281:  
La majoria d'estos composts es deterioren en l'aire i la llum, lo qual explica el consell habitual de conservar el café mòlt en un recipient hermètic al buit, al resguart de la calor i la llum. Conservar el café en forma de grans i moldre-lo en l'últim moment minimisa la superfície de contacte en l'aire, i en conseqüència la provabilitat de degradació de les aromes.
 
La majoria d'estos composts es deterioren en l'aire i la llum, lo qual explica el consell habitual de conservar el café mòlt en un recipient hermètic al buit, al resguart de la calor i la llum. Conservar el café en forma de grans i moldre-lo en l'últim moment minimisa la superfície de contacte en l'aire, i en conseqüència la provabilitat de degradació de les aromes.
   −
==Atres usos del café==
+
== Atres usos del café ==
   −
===El café en atres aliments i medicaments===
+
=== El café en atres aliments i medicaments ===
 
   
 
   
 
L'extracte de café s'utilisa en confiteria i en rebosteria com a aromatisant en gelats, bombons, etc. Aixina com per a fer el moka tradicional (un bescuit cobert d'una grossa capa de crema en manteca, sucre i café).
 
L'extracte de café s'utilisa en confiteria i en rebosteria com a aromatisant en gelats, bombons, etc. Aixina com per a fer el moka tradicional (un bescuit cobert d'una grossa capa de crema en manteca, sucre i café).
Llínea 291: Llínea 291:  
Ademés, en l'actualitat hi ha multitut de medicaments en cafeïna, tant assoles com associada en atres principis actius com en el cas dels analgèsics. Aquells medicaments que a soles contenen cafeïna estan indicats oficialment per a casos d'astènia (cansament d'orige intelectual o físic), encara que se sol recórrer ad ells quan és necessari mantindre's despert, com per eixemple el cas dels transportistes.
 
Ademés, en l'actualitat hi ha multitut de medicaments en cafeïna, tant assoles com associada en atres principis actius com en el cas dels analgèsics. Aquells medicaments que a soles contenen cafeïna estan indicats oficialment per a casos d'astènia (cansament d'orige intelectual o físic), encara que se sol recórrer ad ells quan és necessari mantindre's despert, com per eixemple el cas dels transportistes.
   −
===El café com a fertilisant===
+
=== El café com a fertilisant ===
 
   
 
   
 
Els restants de café són bons fertilisants per als jardins degut al seu alt contingut en nitrogen. Els restants de café mòlt també contenen potasi, fòsfor, i molts atres microminerals que ajuden al desenroll de la planta. Molts jardiners asseguren que a les roses les senta de maravella els restants de café i quan se'ls afig es tornen grans i plenes de color. Quan és afegit al fem vegetal, els restants de café abonen molt ràpidament.
 
Els restants de café són bons fertilisants per als jardins degut al seu alt contingut en nitrogen. Els restants de café mòlt també contenen potasi, fòsfor, i molts atres microminerals que ajuden al desenroll de la planta. Molts jardiners asseguren que a les roses les senta de maravella els restants de café i quan se'ls afig es tornen grans i plenes de color. Quan és afegit al fem vegetal, els restants de café abonen molt ràpidament.
Llínea 297: Llínea 297:  
Els restants de café es poden conseguir de forma econòmica (normalment de bades) en botigues de café locals. Les grans cadenes de botigues de café poden tindre una política d'utilisar com compost  els residus  de café o donar-los a aquell que els demane.  
 
Els restants de café es poden conseguir de forma econòmica (normalment de bades) en botigues de café locals. Les grans cadenes de botigues de café poden tindre una política d'utilisar com compost  els residus  de café o donar-los a aquell que els demane.  
   −
==Estadístiques econòmiques==
+
== Estadístiques econòmiques ==
    
El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, despuix del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són a soles consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rússia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.
 
El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, despuix del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mida és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són a soles consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rússia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.
Llínea 305: Llínea 305:  
S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït devall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions a on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat d'a soles uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als [[Estats Units]], mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.
 
S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït devall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions a on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat d'a soles uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als [[Estats Units]], mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.
   −
===Producció===
+
=== Producció ===
    
Quasi la totalitat de la producció mundial de café és obtinguda en zones tropicals i subtropicals, majoritàriament països en via de desenroll o subdesenrollats. En molts casos l'exportació de café constituïx part important dels ingressos del país, i la seua producció un gran generador d'ocupació.
 
Quasi la totalitat de la producció mundial de café és obtinguda en zones tropicals i subtropicals, majoritàriament països en via de desenroll o subdesenrollats. En molts casos l'exportació de café constituïx part important dels ingressos del país, i la seua producció un gran generador d'ocupació.
Llínea 318: Llínea 318:  
En 1825, la producció era de 100.000 tonellades i en 2001 fon de 6 millons. Des del [[1997]] fins al [[2005]], la producció ha aumentat un 20%, dos vegades més que la demanda.
 
En 1825, la producció era de 100.000 tonellades i en 2001 fon de 6 millons. Des del [[1997]] fins al [[2005]], la producció ha aumentat un 20%, dos vegades més que la demanda.
   −
===Importacions===  
+
=== Importacions ===  
 
[[File:Café importé par pays en 2005(USDA).PNG|thumb|left|Importació de café, en l'any [[2005]]]]
 
[[File:Café importé par pays en 2005(USDA).PNG|thumb|left|Importació de café, en l'any [[2005]]]]
 
Els països importadors que formen part de l'Organisació Internacional del Café són: [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Chipre]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Estònia]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Irlanda]], [[Itàlia]], [[Japó]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Luxemburc]], [[Malta]], [[Noruega]], [[Països Baixos]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[República Checa]], [[Regne Unit]], [[Suècia]], [[Suïssa]], [[Estats Units d'Amèrica]] i la Comunitat [[Europa|Europea]].
 
Els països importadors que formen part de l'Organisació Internacional del Café són: [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Bèlgica]], [[Chipre]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Estònia]], [[Eslovàquia]], [[Eslovènia]], [[Finlàndia]], [[França]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Irlanda]], [[Itàlia]], [[Japó]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Luxemburc]], [[Malta]], [[Noruega]], [[Països Baixos]], [[Polònia]], [[Portugal]], [[República Checa]], [[Regne Unit]], [[Suècia]], [[Suïssa]], [[Estats Units d'Amèrica]] i la Comunitat [[Europa|Europea]].
Llínea 324: Llínea 324:  
Sis empreses adquirixen casi la mitat de la producció mundial: Kraft, Nestlé, Procter & Gamble, Sara Llig, i la Federació Nacional de Cafeters, les vendes de la quals anualment generen beneficis de l'orde de mil millons de dólars i Tchibo.
 
Sis empreses adquirixen casi la mitat de la producció mundial: Kraft, Nestlé, Procter & Gamble, Sara Llig, i la Federació Nacional de Cafeters, les vendes de la quals anualment generen beneficis de l'orde de mil millons de dólars i Tchibo.
   −
===Comerç just===
+
=== Comerç just ===
    
El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat despuix del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.
 
El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat despuix del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.
Llínea 333: Llínea 333:  
Un atre tipo de producció considerada com més ètica és l'agricultura biològica. Alguns productes combinen les normes equitatives i biològiques.
 
Un atre tipo de producció considerada com més ètica és l'agricultura biològica. Alguns productes combinen les normes equitatives i biològiques.
   −
===El café com a factor de desenroll econòmic: l'eixemple de Brasil===
+
=== El café com a factor de desenroll econòmic: l'eixemple de Brasil ===
 
   
 
   
 
Els alts i baixos del mercat en [[1830]] inciten els empresaris de [[Brasil]] a passar de l'explotació de l'[[or]] a la del café, fins llavors reservada al consum local. Esta decisió s'acompanya d'importants inversions, com, per eixemple, la creació d'una ret de prop de 7.000 km. de ferrocarril entre [[1860]] i [[1885]] per a fer front a l'enorme necessitat de mà d'obra. Les principals regions afectades per este desenroll són les de [[Rio de Janeiro]] i els estats del sur del país de terres fèrtils i clima propici (São Paulo), principals productores de café.
 
Els alts i baixos del mercat en [[1830]] inciten els empresaris de [[Brasil]] a passar de l'explotació de l'[[or]] a la del café, fins llavors reservada al consum local. Esta decisió s'acompanya d'importants inversions, com, per eixemple, la creació d'una ret de prop de 7.000 km. de ferrocarril entre [[1860]] i [[1885]] per a fer front a l'enorme necessitat de mà d'obra. Les principals regions afectades per este desenroll són les de [[Rio de Janeiro]] i els estats del sur del país de terres fèrtils i clima propici (São Paulo), principals productores de café.
Llínea 343: Llínea 343:  
En Colòmbia el café és font d'ingressos per a moltes famílies especialment de l'Eix cafeter en el centre del país .[[Colòmbia]] exporta el seu café a països com USA,Japó,Alemanya,Portugal,Suècia,Espanya,[[Veneçuela]],[[Equador]], entre atres països consumidors.
 
En Colòmbia el café és font d'ingressos per a moltes famílies especialment de l'Eix cafeter en el centre del país .[[Colòmbia]] exporta el seu café a països com USA,Japó,Alemanya,Portugal,Suècia,Espanya,[[Veneçuela]],[[Equador]], entre atres països consumidors.
   −
==Els succedàneus del café==
+
== Els succedàneus del café ==
   −
*La [[chicòria]] al café  
+
* La [[chicòria]] al café  
*Atres plantes de les quals s'han torrefactat llavors:  
+
* Atres plantes de les quals s'han torrefactat llavors:  
**[[Garrofera]]  
+
** [[Garrofera]]  
**[[Tramús]]  
+
** [[Tramús]]  
**Bàlans  
+
** Bàlans  
**[[Ordi]] o Malta  
+
** [[Ordi]] o Malta  
**Cassia occidentalis  
+
** Cassia occidentalis  
**Café de [[soja]] (per eixemple, Soyfee)
+
** Café de [[soja]] (per eixemple, Soyfee)
*Mistol  
+
* Mistol  
*Postum  
+
* Postum  
*Pero, un succedàneu del café procedent de Suïsa. Està fet en ordi maltejat,chicòria i [[centeno]].  
+
* Pero, un succedàneu del café procedent de Suïsa. Està fet en ordi maltejat,chicòria i [[centeno]].  
*Arrel de camarroja.  
+
* Arrel de camarroja.  
*Café herbari (per eixemple Teeccino)  
+
* Café herbari (per eixemple Teeccino)  
*Durant la guerra, es realisà un succedàneu de gra fet de gra, chicòria i [[Bellota|bellotes]] torrades.
+
* Durant la guerra, es realisà un succedàneu de gra fet de gra, chicòria i [[Bellota|bellotes]] torrades.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 364: Llínea 364:  
* [[Rebentat (beguda)|Rebentat]]
 
* [[Rebentat (beguda)|Rebentat]]
   −
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
*[http://www.mundodelcafé.com Mundo del Café]
+
{{Commonscat|Coffee}}
{{Traduït de|es|café}}
+
 
 +
* [http://www.mundodelcafé.com Mundo del Café]
 +
 
    
{{Llista artículs destacats}}
 
{{Llista artículs destacats}}
46 837

edicions

Menú de navegació