124 394
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − + − +
sense resum d'edició
En [[giner]] de [[1821]] un incendi en el centre de la ciutat destruí més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en [[setembre]] de [[1832]] va destruir quarantassís cases en la part occidental del Waterkant.
En [[giner]] de [[1821]] un incendi en el centre de la ciutat destruí més de 400 cases i edificis. Un atre incendi, este en [[setembre]] de [[1832]] va destruir quarantassís cases en la part occidental del Waterkant.
En [[novembre]] de 1975, Paramaribo fon el centre de l'acta d'independència que duria a Johan Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.
En [[novembre]] de l'any 1975, Paramaribo fon el centre de l'acta d'independència que duria a Johan Ferrier a eixercir la primera magistratura de Surinam, vivint en el palau presidencial.
En l'any [[1980]] Paramaribo va sofrir grans saquejos i fon lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, Dési Bouterse, este fet fon nomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat foren cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En [[1982]] varen tornar els tumults que varen perdurar fins a [[1986]], que el president L.F. Ramdat Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en l'any [[1988]] torna el poble als carrers a saquejar, lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, Ramdat Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president Ransewak Shankar.
En l'any [[1980]] Paramaribo va sofrir grans saquejos i fon lloc de moltes morts pel colp d'Estat contra Ferrier per part del Comandant de l'eixèrcit, Dési Bouterse, este fet fon nomenat la revolució dels sargents. Posteriorment en el centre de la ciutat foren cremades més de 400 cases, pero en respal del govern varen conseguir ser recuperades. En [[1982]] varen tornar els tumults que varen perdurar fins a [[1986]], que el president L.F. Ramdat Misier calma la greu situació social del país. Una atra volta en l'any [[1988]] torna el poble als carrers a saquejar, lo que va originar la renúncia del seu càrrec pel president de la República, Ramdat Misier. El congrés crida a eleccions lliures i és elegit president Ransewak Shankar.
En [[1990]] el poble es manifesta en els carrers de Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya Ronald Venetiaan. En l'any [[2006]] varen tornar els alborotadors a Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tart les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.
En l'any [[1990]] el poble es manifesta en els carrers de Paramaribo exigint la renúncia del càrrec al president Shankar, posteriorment el congrés ho destituïx, instituïx un govern provisional i flama a eleccions lliures, en les que guanya Ronald Venetiaan. En l'any [[2006]] varen tornar els alborotadors a Paramaribo, saquejant comerços pero hores més tart les forces militars varen controlar la situació i varen demanar calma a la població.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==