78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 15:
Llínea 15: − + − + − + Llínea 30:
Llínea 30: − + Llínea 38:
Llínea 38: − − {{coord|38|10|N|0|28|W|type:isle|display=title}}
sense resum d'edició
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la van denominar ''"Planesia"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''.
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[barbaresc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''ràzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s vinguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar del Segura]].
Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.
Abans de [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''.
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligures|ligure]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Túnisia|tunecina]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins.
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', on d'acort en un pla urbanístic del [[Enginyeria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar-se a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.
El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, van quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit després de l'expulsió dels [[jesuïtes]] (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es van construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
Hi ha una serie d'illots i [[escull]]s que rodegen Tabarca: La Nau, l'Escull Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i l'Escull Negre.
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
== Veore també ==
== Vore també ==
* [[Plaja de Tabarca]]
* [[Plaja de Tabarca]]
* [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]
* [[Port Vell (plaja)|Plaja del Port Vell]]
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
* [http://www.alicante-ayto.es/medioambiente/rmtabarca.html Tabarca]
* [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]
* [http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&q=Calle+de+la+Isla+de+Tabarca,+28035+Madrid,+Comunidad+de+Madrid&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.568648,23.269043&ie=UTF8&cd=5&geocode=FUylaQIdGDTH_w&split=0&t=h&z=16&iwloc=A/ Camp de fútbol Illa de Tabarca en GoogleMaps]
[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]]
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]]
[[Categoria:Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]