Llínea 50: |
Llínea 50: |
| Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]]. | | Don Jose Maria en aquells dificils temps era vollgut per tots independentment de la seua ideologia, anava un dumenge al cassino dels radicals i un atre als partidaris d’[[Azaña]] , ell volia estar en tota la gent, en els homens del poble encara que d’estos hi havia poquets puix la majoria anaven de temporà a la [[sega]] o a [[França]] a la [[verema]]. |
| | | |
− | Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de Castello, un espardenyer que despres va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castello, este fet fou comentari de l’epoca en tota la contornà. | + | Un dia van apareixer en el poble en propaganda electoral els republicans de [[Castelló]], un espardenyer que despres va ser diputat, els encapçalava, es ficaren davant de la iglesia diguent que no havia Deu que Deu era el sol, Don Jose Maria eixint al carrer va replicar-los i allo acabà com el “Ball de Torrent”, encara que al rato estaven tots junts al cassino dels radicals prenent un café la mar d’amics. La gent tenia por de que a Don Jose Maria li passara algo, pero ell se sentia protegit per les amistats republicanes que tenia en Castello, este fet fou comentari de l’epoca en tota la contornà. |
| | | |
| ==L'Adeu d'Ahin== | | ==L'Adeu d'Ahin== |
Llínea 65: |
Llínea 65: |
| Don Jose Maria se va llevar la sotana i va estar amagat com a paisà en la vivenda del costat de sa casa, estant alli van anar a buscar-lo a sa casa, i encara que van trobar part de les seues pertenencies no el trovaren ad ell. Ell va decidir que s’en tenia que anar, que tenia que fugir, i no per el porter que encara sent com era de la [[CNT]], el va ajudar i el va amagar. | | Don Jose Maria se va llevar la sotana i va estar amagat com a paisà en la vivenda del costat de sa casa, estant alli van anar a buscar-lo a sa casa, i encara que van trobar part de les seues pertenencies no el trovaren ad ell. Ell va decidir que s’en tenia que anar, que tenia que fugir, i no per el porter que encara sent com era de la [[CNT]], el va ajudar i el va amagar. |
| | | |
− | Com Don Jose Maria havia fet les oposicions a professor en Barcelona i tenia el carnet com a professor , li van fer un “pase” com a tal, amagant la seua condicio de capellà, i s’en va anar cap a Artana a on la seua casa havia segut saquejada. La Guerra li va portar inclus la fatal perdua d’un germa seu en el front de Teruel. | + | Com Don Jose Maria havia fet les oposicions a professor en [[Barcelona]] i tenia el carnet com a professor , li van fer un “pase” com a tal, amagant la seua condicio de capellà, i s’en va anar cap a Artana a on la seua casa havia segut saquejada. La Guerra li va portar inclus la fatal perdua d’un germa seu en el front de Teruel. |
| | | |
| ===Torna a Artana=== | | ===Torna a Artana=== |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| ===Segon viage a Barcelona=== | | ===Segon viage a Barcelona=== |
| | | |
− | Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de Castello amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a Barcelona, amagat per a eixir d’Artana dins d’un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que s’identificara, no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fou imborrable, la seua vida penjava d’un filet, puix era el moment mes virulent en la persecucio religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra. | + | Dies ans del dia de Sant Miquel , Don Jose Maria en el carnet d’un mestre de [[Castelló]] amic d’ell que per necessitat s’havia fet comunista, (recordem que en aquell temps dits documents no portaven foto), se’n va anar cap a Barcelona, amagat per a eixir d’Artana dins d’un carro ple de garrofes, ya en el tren li demanaren que s’identificara, no fa falta dir que el patiment d’aquells moments fou imborrable, la seua vida penjava d’un filet, puix era el moment mes virulent en la persecucio religiosa, cosa que va canviar cap al final de la guerra. |
| | | |
| Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal. | | Ya en Barcelona envià un telegrama a la casa dels seus veïns en el que dia “ tía Salomé grave” era la contrasenya que al vore sa mare la va plenar de felicitat. Ya en Barcelona Don Jose Maria vivia en casa d’uns amics de Vilafranca, els Guardiola, li facilitaren un treball per a que fera aparentment una vida normal. |
| | | |
− | Com els seus germans se canviaren de casa al Carrer Bruch de Barcelona, Don Jose Maria s’en anà en ells, encara que alli sempre estava amagat, inclus quan arribaven visites des d’Artana dient-los als visitants que Don Jose Maria estava en França. Don Jose Maria gracies als amics que li buscaren el primer treball, va trobar un atre, en el que ya inclus cobrava i tot, de bateries d’automovils, fent-se alli pasar per cassat per a aullentar les possibles pretenents que en fins matrimonials l’eixiren, Don Jose Maria se va tindre que inventar una vida paralela en la que la seua dona i els seus chiquets residien en Valencia. Recorda la presencia davant d’ell en la fabrica del mateix [[Durruti]], que preguntava per unes bateries de coche. | + | Com els seus germans se canviaren de casa al Carrer Bruch de [[Barcelona]], Don Jose Maria s’en anà en ells, encara que alli sempre estava amagat, inclus quan arribaven visites des d’Artana dient-los als visitants que Don Jose Maria estava en França. Don Jose Maria gracies als amics que li buscaren el primer treball, va trobar un atre, en el que ya inclus cobrava i tot, de bateries d’automovils, fent-se alli pasar per cassat per a aullentar les possibles pretenents que en fins matrimonials l’eixiren, Don Jose Maria se va tindre que inventar una vida paralela en la que la seua dona i els seus chiquets residien en [[Valéncia]]. Recorda la presencia davant d’ell en la fabrica del mateix [[Durruti]], que preguntava per unes bateries de coche. |
| | | |
| ===El profugo Josep Maria=== | | ===El profugo Josep Maria=== |
Llínea 91: |
Llínea 91: |
| Tot aço fins que el dia de [[Sant Antoni]] se va passar a la zona nacional, presentant-se davant d’ells dient-los que era capellà, estos el presentaren al capellà del regiment, que va resultar ser un frare del [[Desert de les Palmes]], que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmacio no era massa veritat. | | Tot aço fins que el dia de [[Sant Antoni]] se va passar a la zona nacional, presentant-se davant d’ells dient-los que era capellà, estos el presentaren al capellà del regiment, que va resultar ser un frare del [[Desert de les Palmes]], que els va dir que el coneixia de tota la vida, encara que esta afirmacio no era massa veritat. |
| | | |
− | Dies mes tart el juridic dels nacionals li feu el passe per a poder anar a Castello, eixint de la comparecencia davant del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi havia aliments com chocolate o pa per auxiliar als necessitats, resultant que el camio de la paraeta, se’n anava al dia següent cap a Castello, Don Jose Maria els va demanar si podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent alli estava, no trobant en un primer moment el camio, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carrer prop d’alli i corregent darrere d’ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fou al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans de Castello que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren nacionalistes, i com a tals vestien. | + | Dies mes tart el juridic dels nacionals li feu el passe per a poder anar a Castello, eixint de la comparecencia davant del juridic per a solicitar-li el mencionat passe es va trobar una paraeta en la que hi havia aliments com chocolate o pa per auxiliar als necessitats, resultant que el camio de la paraeta, se’n anava al dia següent cap a [[Castelló]], Don Jose Maria els va demanar si podria anar en ells al viage de retorn a la seua terra, i com no al dia següent alli estava, no trobant en un primer moment el camio, motiu que el va assustar sobremanera veent-lo en un carrer prop d’alli i corregent darrere d’ell, no fora que se’l deixaren, la sorpresa fou al pujar dins, estaven alli sentats els seus amics republicans de Castello que acudien a vore-lo quan estava en Ahin, pero ara eren nacionalistes, i com a tals vestien. |
| | | |
| ===Per fi s'acaba la guerra=== | | ===Per fi s'acaba la guerra=== |
Llínea 111: |
Llínea 111: |
| En quan a la seua dedicacio al Llati el buscaren inclus per a fer uns cursos en la [[Universitat de Salamanca]], envoltats de catedratics de tot lo mon, va fer la traduccio de 8 llibres de [[Plauto]] (com especialista en llati classic que es) publicats per [[Espasa-Calpe]]. Algunes d’estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en [[Buenos Aires]] de Teatre llati i grec, fent la traduccio del grec el jesuita i professor de la Universitat de Salamanca [[Elgorriaga]], guanyant el premi els dos en el seu treball i colaboracio. | | En quan a la seua dedicacio al Llati el buscaren inclus per a fer uns cursos en la [[Universitat de Salamanca]], envoltats de catedratics de tot lo mon, va fer la traduccio de 8 llibres de [[Plauto]] (com especialista en llati classic que es) publicats per [[Espasa-Calpe]]. Algunes d’estes traduccions les va presentar a un concurs internacional en [[Buenos Aires]] de Teatre llati i grec, fent la traduccio del grec el jesuita i professor de la Universitat de Salamanca [[Elgorriaga]], guanyant el premi els dos en el seu treball i colaboracio. |
| | | |
− | En eixos anys en Castello Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs. | + | En eixos anys en [[Castelló]] Don Jose Maria a pesar de la seua cultura va destacar sempre perque com a bon humanista, lo mes importat per ad ell van ser els demes, sent sobre tot el mestre dels chiquets que jugava en ells a la corda o el professor dels jovens als que retava a una partida a escacs. |
| | | |
| Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castello]], aspiracio que fou i es un clam en tota la provincia de Castello, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de Tortosa va aprovar les oposicions que se feren en Segorbe per accedir a Canonge. | | Com diem anteriorment, Don Jose Maria fou de les persones que foren basiques per a la creacio de l’[[obispat de Segorbe-Castello]], aspiracio que fou i es un clam en tota la provincia de Castello, se va intercedir en este tema davant [[Serrano Suñer]], la [[Conferencia Episcopal]], la [[Santa Sede]], Don Jose Maria fou l’assesor eclesiastic en este tema d’aquells que reivindicaven dit obispat, pero tot aço li portà l’odi del Obispo de Tortosa, que el va amenaçar en diverses vegades en enviar-lo a [[Chodos]], o inclus oferint-li una [[Canongia]] com a archiver en Tortosa la qüestio era tindrel ben llunt de Castello i que no fora (ya entonces) lo que alguns diuen secessioniste, Don Jose Maria no va accedir, ni en chantages ni en amenaces, i curiosament i a pesar del obispo de Tortosa va aprovar les oposicions que se feren en Segorbe per accedir a Canonge. |
Llínea 117: |
Llínea 117: |
| ==El catedratic Guinot en Albacete== | | ==El catedratic Guinot en Albacete== |
| | | |
− | En l’any 1960 Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedratic de llati en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobre tot les Tertulies de gran nivell que alli se feen, protagonisades per gent que simbolisava el progresisme cultural de l’epoca. | + | En l’any [[1960]] Don Jose Maria va aprovar les oposicions que se feren en [[Madrit]] i va accedir a la plaça de catedratic de llati en la ciutat d’[[Albacete]], durant tres anys va estar vivint en la capital manchega, recordant d’ella les excursions per les seues contornades, pero sobre tot les Tertulies de gran nivell que alli se feen, protagonisades per gent que simbolisava el progresisme cultural de l’epoca. |
| | | |
| Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que despres de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castello, ciutat de la que quan se’n anava no mes pensava en tornar a ella. | | Estant en Albacete va a tornar a opositar per a obtindre la plaça en Barcelona desti que despres de conseguir, i estar un any en la ciutan condal, va permutar en un canvi per la ciutat de Castello, ciutat de la que quan se’n anava no mes pensava en tornar a ella. |
Llínea 123: |
Llínea 123: |
| ==Torna a Castelló== | | ==Torna a Castelló== |
| | | |
− | Mos trobem en l’any 1964, i Don Jose Maria en el seu regres a Castello dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any 1977, en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar eixes tasques. | + | Mos trobem en l’any [[1964]], i Don Jose Maria en el seu regres a Castello dona classes en l’Institut femeni, fins a l’any [[1977]], en el que al cumplir 70 anys deixa de desenrrollar eixes tasques. |
| | | |
− | Es just eixe any 1977, quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castello. En 1982 sufrix una delicada operacio que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisacio de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castello]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. | + | Es just eixe any [[1977]], quan Don Jose Maria dedica ya tots els seus esforços a la defensa, al cultiu, i al treball per i per a la cultura i personalitat valenciana. Des de el 77 al 82 publica articuls tots els dumenges en lo [[Diari Mediterraneo]] de Castello. En [[1982]] sufrix una delicada operacio que el porta al quirofan el dia de Sant Josep, tant a penes dos semanes despres Don Jose Maria, en coche que li va enviar Donya [[Ampar Cabanes]] partix cap a Valencia per a participar en les reunions d’oficialisacio de la Ortografia de l´Academia. Alli Don Jose Maria descubrix a les [[normes de Castello]] com el vertader intent de [[Cavall de Troya]] dins la Cultura Valenciana. |
| | | |
| ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== | | ==En Josep Maria Guinot Galan de la RACV== |
Llínea 131: |
Llínea 131: |
| Mes tart, el nomenen membre agregat de la Seccio Filologica de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], a on les seues colaboracions han segut proliferes, destacan la seua obra sobre fonetica i gramatica. | | Mes tart, el nomenen membre agregat de la Seccio Filologica de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], a on les seues colaboracions han segut proliferes, destacan la seua obra sobre fonetica i gramatica. |
| | | |
− | I es en este 1982 quan junt al ondero Insa Ten ideen l’[[Associacio Cultural Cardona Vives]] , reunint al catedratic de grec Don [[Víctor Bort]], al historiador Sr, [[Gascó]], a Don [[Leopolt Penyarroja]] i a d’atres per a constituir dita Associacio Cultural de Castello, presidint-la durant molts d’anys i ostentant actualment la presidencia honorifica de la mateixa. | + | I es en este [[1982]] quan junt al ondero Insa Ten ideen l’[[Associacio Cultural Cardona Vives]] , reunint al catedratic de grec Don [[Víctor Bort]], al historiador Sr, [[Gascó]], a Don [[Leopolt Penyarroja]] i a d’atres per a constituir dita Associacio Cultural de Castello, presidint-la durant molts d’anys i ostentant actualment la presidencia honorifica de la mateixa. |
| | | |
| Eixemple pera tot guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humanista i un gran sabi. | | Eixemple pera tot guia, fon Josep Maria un gran homenot, un gran humanista i un gran sabi. |
Llínea 142: |
Llínea 142: |
| =Bibliografia= | | =Bibliografia= |
| | | |
− | * Federico Martinez Roda,La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari, 2006, Valéncia,Arts gràfiques Soler, ISBN 84-96068-81-1 | + | * Federico Martinez Roda,La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu noranta aniversari, [[2006]], Valéncia,Arts gràfiques Soler, ISBN 84-96068-81-1 |
| | | |
| *Renou Revista de la Associacio Cultural Cardona Vives | | *Renou Revista de la Associacio Cultural Cardona Vives |