26 622
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 119:
Llínea 119: + +
→Cites
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
{{Cita|Si els escritors de llengua valenciana pensen tot aço del catala, llogic es que intentaren esmenar-ho per mig dels seus llibres i escrits, fent lo possible per a que els catalans adoptaren com a millor la llengua valenciana, cosa que feren. Molts classics valencians ensenyaven a les ciutats principals de Catalunya i sur de França, i cal pensar que on estaven, anaven sembrant la seua bona diccio i parla valenciana, i més directament als seus discipuls, per lo que la seua sabuderia va fructificar doblement i va ser collita que arribà a tots, fent del nostre idioma la llengua més famosa d'aquella epoca, entre les llengües europees.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
{{Cita|De les llengües neollatines que han tingut un Segle d'Or, figura en primer lloc el valencià (XIV i XV); quasi al mateix temps l'italià, encara que un poc darrere; el portugués en el segle XVI; el castellà en els segles XVI i XVII; i el francés en els segles XVII i XVIII. Com pot vore's no hi ha més segles d'or que els anomenats.|''Judes Valentins'' pag. 295, de J.P. Valencianos (RACV, Valéncia, 1991)}}
[[Categoria:Bibliografia]]
[[Categoria:Bibliografia]]