Canvis

;Viage per Hispanoamèrica:  

;Viage per Hispanoamèrica:  

En 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>

En [[1909]] va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de [[1909]] a març de [[1910]], visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>

;Tornà a Espanya

;Tornà a Espanya

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de Madrit. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En 1929 va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  

A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de [[Madrit]]. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En [[1920]] fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'ante-proyecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en [[1921]] és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de [[1921]] fins a [[1940]], que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En [[1929]] va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en [[1933]] a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.  

;Exili en Mèxic

;Exili en [[Mèxic]]

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en 1951.

Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En [[Mèxic]] va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de [[1680]]''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en [[1951]].

== Llabor ==

== Llabor ==

Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).  

Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'[[Oviedo]], l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres ([[Argentina]], [[Perú]], [[EE.UU.]], [[França]], [[Anglaterra]], etc.).  

La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.

La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref>

* Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier ([[2001]]), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref>

== Obres ==

== Obres ==

;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref>

;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref>

* [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books]

* [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, [[2008]]. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books]

* --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books]

* --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books]

*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]

*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]

*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]

*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]

* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]

* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, [[2001]], ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]

* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9

* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, [[Mèxic]], [[2003]], ISBN 970-07-4334-9

== Referències ==

== Referències ==