Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
48 bytes afegits ,  15:40 2 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
[[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]]''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia es un museu dedicat a l'artista valenciana]]
 
[[Image:Casa Piquer.jpg|thumb|250px|'''[[Casa Natalícia de Concha Piquer]]''', en el Carrer Ruaya de [[Valéncia]], hui en dia es un museu dedicat a l'artista valenciana]]
   −
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  
+
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' ([[1930]], Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' ([[1935]], Fernando Roldán), ''La Dolores'' ([[1940]], [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' ([[1949]], Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' ([[1951]], Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  
    
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
 
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Ruaya de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
Llínea 19: Llínea 19:  
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
 
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>
   −
En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
+
En les [[Falles]] de [[Valéncia]] de [[2008]] se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "[[Ninot]]" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el [[Ninot indultat]] de les [[Falles]] de [[2008]], convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
    
<ref>{{Cita web|  
 
<ref>{{Cita web|  
|apellido = Junta central fallera de Valéncia
+
|apellido = [[Junta Central Fallera]] de [[Valéncia]]
 
|nombre =  
 
|nombre =  
 
|enlaceautor =  
 
|enlaceautor =  
|título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer
+
|título = Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any [[2008]] en la seua figura de Concha Piquer
|año = 2008
+
|año = [[2008]]
 
|Edición =  
 
|Edición =  
 
|Lugar =  
 
|Lugar =  
Llínea 32: Llínea 32:  
|ID =  
 
|ID =  
 
|url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008
 
|url = http://www.fallas.com/index.asp?pagina=actualidad&subpagina=7627&c=55&anyo=2008
|fechaacceso = 2008
+
|fechaacceso = [[2008]]
 
|}}
 
|}}
 
</ref>
 
</ref>
124 521

edicions

Menú de navegació