26 689
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 59:
Llínea 59: + + + + + + + + +
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|D'eixa tertulia que nos autorisà a gravar, volem destacar algunes opinions i consells que, fruit de les seues vivencies i reflexions, considerem mes que utils per a la pervivencia de la llengua valenciana, inclus per a la permanencia de la condicio de valencians.
Nos relatà la seua arribada al valencianisme, als inicis de la decada dels 80 del passat segle. Ho feu de la ma d'Amparo Cabanes i la primera associacio en la que contactà fon en "Valencia 2000". Alli trobà l'acaronament necessari i tambe el mecenage per a editar la seua primera gran obra sobre la llengua valenciana, la Fonetica de la Llengua Valenciana (1984). Esta obra sería l'arranc dels interessants estudis, cientifics i documentats, de qui era una autoritat en llengües classiques. Pronte es sumarien la Gramatica de la Llengua Valenciana (1987) i uns atres estudis documentats sobre ortografia o sociollingüistica.
El seu compromis cultural, des de llavors, l'obligà a manifestar-se davant d'imcomprensibles decisions, com la que impedi, per falta d'una clara i decidida posicio politica, el que en l'ultima etapa del Consell Preautonomic, presidit llavors per E. Monsonis, s'iniciara el proces d'ensenyança de la llengua valenciana en les escoles al no firmar els corresponents nomenaments als mestres de llengua valenciana. Mai va entendre este fet que sempre criticà.
Un compromis el de D. José Mª, que li ha permes obertament parlar respecte de que la solucio al problema nomes te una via, la politica, perque la científica està clara. La llengua valenciana, nos manifestava, no es mes que aixo, la llengua dels valencians diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua contemporania. No vacilà en criticar la tebea d'Unio Valenciana i l'oportunitat que deixà escapar quan fon necessari el seu recolzament per a governar en la Generalitat. Mai deuria d'haver acceptat cap contrapartida que no fora la de dirigir la Conselleria de Cultura.
Nos confessà alguns pensaments sobre determinades "personalitats" del mon cultural valencià i per a res titubejà a l'hora de manifestar la seua opinio respecte de la seua trayectoria. No entenia l'afany d'algunes d'elles de negar l'evidencia, de claudicar davant el fagocitador catalanisme absorcioniste. A moltes les situà a l'entorn de la AVLl, el principal cancer per a la llengua valenciana.|'A Don Josep Maria Guinot, sempre mestre', per Juli Moreno}}
{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi D. José María, en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia:
{{Cita|I per a acabar me permetran que cite al propi D. José María, en una referencia tan actual i tan oportuna, a pesar de ser de 1987, per lo ajustada a les circusmtancies per les quals travessa la llengua valenciana, conseqüencia de les nefastes actuacions de la classe politica valenciana. Ell, en l'introduccio de la seua Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana, dia: