| Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un). | | Un succés pot ser improvable (en provabilitat propenca a [[zero]]), provable (provabilitat intermija) o segur (en provabilitat un). |
− | La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris. | + | La [[teoria de la provabilitat]] s'usa extensament en àrees com la [[estadística]], la [[física]], la [[matemàtica]], les [[ciència]]s, la [[administració]], [[contaduría]], [[economia]] i la [[filosofia]] per a traure conclusions sobre la provabilitat discreta de successos potencials i la mecànica subjacent discreta de sistemes complexos, per lo tant és la branca de les [[matemàtiques]] que estudia, medix o determina als experiments o fenomens aleatoris. |