| No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la [[Dinastia XVIII]], posterior al regnat de [[Hatshepsut]]. | | No obstant, el títul de «faraó», en el seu terme egipcíac pr ˤ3 (per aa), ‘casa gran’, solament deuria utilisar-se en uritat, quan Egipte va aplegar a ser-ho de veres, estenent la seua poder més allà del seu territori original, que es va produir solament a partir de l'Imperi Nou, més específicament, a mitan de la [[Dinastia XVIII]], posterior al regnat de [[Hatshepsut]]. |
− | Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. | + | Els faraons varen ser considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no varen ser deificats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó es fusionava en la deitat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. |