Canvis

Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>

Despuix d'una dilatada carrera com a misioner [[espirità]] en l'[[Àfrica francòfona]], va prendre el liderage  del moviment [[ultramontà]] europeu, dins de la [[Iglésia catòlica]], enfrontant-se en els seus companyers en l'episcopat i aplegant a desobedir al [[papa]] [[Joan Pau II|Juan Pablo II]] per les reformes doctrinals i disciplinares introduïdes en l'Iglésia despuix del Concili Vaticà II que, al seu semblar, trencaven en la tradició bimilenària de l'Iglésia catòlica i impulsaven el [[Modernisme teològic|modernisme]] dins de la seua doctrina, fets que eren ya condenats per [[Pio X|Sant Pio X]]<ref>[[Cf.]] [[Pascendi Dominici gregis]]</ref> i [[Pio XII]].<ref>[[Cf.]] [[Humanis generis]]</ref>

En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.

En [[novembre]] de l'any [[1970]], Lefebvre va fundar la [[Germandat Sacerdotal San Pío X]] i en [[1988]], contra la prohibició expressa de Juan Pablo II, Marcel Lefebvre va consagrar quatre bisbes. Immediatament la [[Congregació per als Bisbes]] [[Santa Sèu|vaticana]] va emetre un decret declarant que la consagració era un acte [[Cisma|cismàtic]] i que, en conseqüència, tant Lefebvre, com atres bisbes participants en la cerimònia, havien incorregut en la [[excomunió]] automàtica d'acort en el [[dret canònic]] catòlic.

   

   

== Referències ==

== Referències ==