Canvis

L'antiga casota  dels comtes d'Olocau fon comprat, en [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres van ser portades a acabe per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors.  

L'antiga casota  dels comtes d'Olocau fon comprat, en [[1840]], per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres van ser portades a acabe per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors.  

El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la Ciutat de Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es van incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.  

El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en [[1989]], baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la ciutat]] de [[Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es van incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.  

==L'edifici==

==L'edifici==