119 717
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana.+
sense resum d'edició
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític valencià. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític valencià. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]].
El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]].