Canvis

'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija|medievalista]].

'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[escriptor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija|medievalista]].

Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].

Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino mes be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino mes be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].

Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heretgies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].

La seua ultima contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».

La seua ultima contribució, en gener de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».