Llínea 29: |
Llínea 29: |
| '''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa. | | '''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - † [[1490]]), filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Neboda de la reina Maria de Castella, esposa d'[[Alfons el Magnànim|Anfós el Magnànim]] i per lo tant pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa. |
| | | |
− | ==Biografia== | + | == Biografia == |
| La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /> | | La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada [[abadesa]] en l'any [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /> |
| | | |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren. | | Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren. |
| | | |
− | ==Sobre l'obra== | + | == Sobre l'obra == |
| La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. | | La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. |
| | | |