Canvis

L'antiga casota  dels comtes d'Olocau fon comprat, en 1840, per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres van ser portades a acabe per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors.  

L'antiga casota  dels comtes d'Olocau fon comprat, en 1840, per [[José Campo Pérez]] el primer marqués de Campo, qui va refer la frontera conferint-li l'aspecte actual, i ho va ampliar en vivendes confrontants, generant una unitat arquitectònica ben definida i articulada entorn del pati, si be que en extensions puntuals, com per eixemple, la Capella o Oratori en edificacions veïnes vinculades a la mateixa propietat utilisant una part d'estos per a la capella del palau. Les obres van ser portades a acabe per Manuel Ferrando en 1857. Posteriorment fon adquirit pels comtes de Berbedel als que es deu la decoració, restauració i condicionament de les sales interiors.  

El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en 1989, baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al Museu de la Ciutat de Valéncia. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es van incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.  

El palau pròpiament dit, és dir, fins al llímit de l'espai envidrat, fon restaurat en 1989, baix la direcció principal de l'arquitecte Manuel Portaceli Roig, en la finalitat de donar alberc al [[Museu de la Ciutat de Valéncia]]. En una segona intervenció, en els anys 90 del mateix sigle, es van incorporar els edificis confrontants, conservant la frontera i buidant el seu interior, per al complementat funcional del programa expositiu i museístic de l'immoble.  

==L'edifici==

==L'edifici==