26 079
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 53:
Llínea 53: + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 58:
Llínea 74: − + Llínea 79:
Llínea 95: − − == Obres == − [[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]] − * 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés. − * 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés. − * 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''. − * 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés. − * 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines). − * 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés. − * 1917: ''Diccionario de la lengua española. Madrit: Ramón Sopena. − * 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez. − * 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga. − * 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]]. − * 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena. − * 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda. − ** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.
sense resum d'edició
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a [[Espanya]] com a nació pluricultural. Alemany va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al [[Pare Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec i escritor pancatalaniste [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, ''a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia''. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
== Obres ==
[[Archiu:Josepa2.jpg|thumb|250px|Portada de llibre]]
* 1895: ''Hitopadeza o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traduït del sànscrit i el francés.
* 1896: ''Bhagavad-gita'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.
* 1908: ''Panchatantra'', basat en el ''Hitopadeza'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1912: ''Mánava dharma zástra, o libro de las leyes de Manu'' (traduït del sànscrit i el francés.). Madrit: Llibreria Sucesores de Hernando (primera edició, 444 pàgines).
* 1915: ''Calila y Dimna'', basat en el ''Panchatantra'', traduït del sànscrit i el francés.
* 1917: ''Diccionario de la lengua española. Madrit: Ramón Sopena.
* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrit: Llibreria General de Victoriano Suárez.
* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 pàgs.). Madrit: Tipografía de Archivos. Olózaga.
* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada i publicada pel seu fill [[Bernardo Alemany Selfa]].
* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrit: Ramón Sopena.
* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traduït del grec en data descongeguda.
** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuiste): ''Edipo rey'', ''Antígona''. Buenos Aires: Ciordia, 1964.
== Cites sobre la llengua valenciana ==
== Cites sobre la llengua valenciana ==
{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}
{{Cita|... el valencià naixqué i es desenrollà en el [[Regne de Valéncia]]...}}
{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen a estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
{{Cita| Encara que açò és aixina i estiga hui reconegut per tots els que es dediquen ad estos estudis, hi ha certa tendència patrocinada... per alguns que no volen reconéixer l'independència del valencià i ho inclouen en la mateixa denominació de la llengua pròpia d'ells}}
{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}
{{Cita|El valencià també en els seus orígens és diferència del català ... tot açò nos diu que el valencià és un romanç independent}}
{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}
{{Cita|... l'existència del valencià com a llengua... no és com alguns diuen, una variant del català...}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==