Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:  
* 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries.
 
* 2ª Etapa: Des del recomençament de les obres de [[1739]] fins al trasllat del Santíssim en [[1749]]. En estos anys, es varen fer l'àbsit, capella i naus central i laterals fins a les portes accessòries.
 
* 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta.
 
* 3ª Etapa: Des de [[1771]] fins al cap de [[1802]] en que es varen acabar: naus, altars, atri i es va decorar la cúpula i la volta.
 +
 +
En l'any [[1833]] es va iniciar el retaule actual, segons traça l'arquitecte de [[Valéncia]] Salvador Nonmedeu. S'embellix el temple. Treballen com a mestres professionals J. Grollo, decorador, J. Clemente, dorador, J. Marsal escayoliste i el pintor V. Castelló. Inaugurant-se el retaule en [[1870]]. La frontera tipo retaule finalisada en l'any [[1926]] en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Mariano Peset, ha segut restaurada en l'any [[2000]]. Les imàgens actuals que l'adornen Sant Alfredo Abad i Sant Vicente Ferrer; en les hornacinrs laterals i el Relleu de l'Asunció; en el centre, sobre el llindar de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez.
 +
 +
En el seu interior destaquen les pintures que adornen les voltes, obres del [[sigle XIX]] atribuïdes als pintors [[Joaquim Oliet Cruella|Joaquín Oliet]] i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrari important construcció barroca en un zócal de taulellets valencians del [[sigle XVIII]], junt en la recuperada pila bautismal del [[sigle XVII]] i els retaules major i travessia de mitan de sigle XIX, o el retaule barroc en talla de [[fusta]] del [[sigle XVII]] ubicat en una capella lateral. Destaquem la pila bautismal, símbol parroquial per l'el seu font sacramental; que l'identifica, havia permaneixcut oculta davall l'altar dedicat en Sant Cristóbal molts anys, sent recuperada en l'any [[1994]] en efectuar-se unes reformes en el batisteri.
 +
 +
El temple presenta un campanar, considerat un dels més importants de la Plana Baixa. Estructuralment parlant es caracterisa per a passar de planta quadrada a octogonal, i per presentar gran decoració exterior, sent de fàbrica de sellar. Arranca la torre en un primer cos de planta quadrada, i a la mitat aproximadament, uns alerons fan la transició a la planta octogonal, que caracterisa el segon cos, que ademés, conta en pilastres i en rebanc. La torre s'arremate en una torreta de dos altures, cupulín i penell.​
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 521

edicions

Menú de navegació