Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]] | | | lloc_mort = [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]] |
| }} | | }} |
− | '''Lev Nikoláyevich Tolstói''', conegut popularment com '''Lleó Tolstoi''' o '''Lev Tolstoi''' ([[Yásnaya Poliana]], [[Tula]], [[Rússia]], [[9 de setembre]] de [[1828]] - † [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]], [[20 de novembre]] de [[1910]]), conegut en castellà com ''León Tolstói'', fon un escritor rus. | + | '''Lev Nikoláyevich Tolstói''', conegut popularment com '''Lleó Tolstoi''' o '''Lev Tolstoi''' ([[Yásnaya Poliana]], [[Tula]], [[Rússia]], [[9 de setembre]] de [[1828]] - † [[Astàpovo]], [[Óblast de Lípetsk]], [[Rússia]], [[20 de novembre]] de [[1910]]), conegut en [[castellà]] com ''León Tolstói'', fon un escritor rus. |
| | | |
| Està considerat com un dels escritors més importants de la lliteratura mundial. Les seues dos obres més famoses, ''Guerra i pau'' i ''Ana Karenina'', estan considerades com el cim del realisme rus, junt a les obres de [[Fiódor Dostoyevski]]. Rebé múltiples nominacions per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] tots els anys de [[1902]] a [[1906]] i nominacions per al [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1901]], [[1902]] i [[1910]]; el fet de que mai ho guanyà és una gran controvèrsia del [[Premis Nobel|premi Nobel]]. | | Està considerat com un dels escritors més importants de la lliteratura mundial. Les seues dos obres més famoses, ''Guerra i pau'' i ''Ana Karenina'', estan considerades com el cim del realisme rus, junt a les obres de [[Fiódor Dostoyevski]]. Rebé múltiples nominacions per al [[Premi Nobel de Lliteratura]] tots els anys de [[1902]] a [[1906]] i nominacions per al [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1901]], [[1902]] i [[1910]]; el fet de que mai ho guanyà és una gran controvèrsia del [[Premis Nobel|premi Nobel]]. |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Naixcut en el sí d'una família aristocràtica russa en l'any [[1828]], és mundialment conegut per les noveles ''Guerra i pau'' ([[1869]]) i ''Anna Karenina'' ([[1877]]), a sovint citades com pinàculs de ficció realista. Primer va alcançar l'èxit lliterari en la seua joventut en la seua trilogia semiautobiogràfica, ''Infància, Adolescència i Joventut'' ([[1852]]-[[1856]]), i ''Relats de Sebastopol'' ([[1855]]), basada en les seues experiències en la [[Guerra de Crimea]]. La ficció de Tolstói inclou dotzenes de contes i vàries noveles com ''La mort d'Iván Ilich'' ([[1886]]), ''Felicitat conjugal'' ([[1859]]) i ''Hadji Murat'' ([[1912]]). També escrigué obres de teatre i numerosos ensajos filosòfics. | | Naixcut en el sí d'una família aristocràtica russa en l'any [[1828]], és mundialment conegut per les noveles ''Guerra i pau'' ([[1869]]) i ''Anna Karenina'' ([[1877]]), a sovint citades com pinàculs de ficció realista. Primer va alcançar l'èxit lliterari en la seua joventut en la seua trilogia semiautobiogràfica, ''Infància, Adolescència i Joventut'' ([[1852]]-[[1856]]), i ''Relats de Sebastopol'' ([[1855]]), basada en les seues experiències en la [[Guerra de Crimea]]. La ficció de Tolstói inclou dotzenes de contes i vàries noveles com ''La mort d'Iván Ilich'' ([[1886]]), ''Felicitat conjugal'' ([[1859]]) i ''Hadji Murat'' ([[1912]]). També escrigué obres de teatre i numerosos ensajos filosòfics. |
| | | |
− | En la década de [[1870]], Tolstói va experimentar una profunda crisis moral, seguida de lo que considerava un despertar espiritual igualment profunt, com es descriu en la seua obra de no ficció ''Una confessió'' ([[1882]]). La seua interpretació lliteral de les ensenyances ètiques de [[Jesús]], centrada en el [[Sermó del Mont]], el va convertir en un fervent [[Anarquisme cristià|anarquiste cristià]] i [[Pacifisme|pacifiste]]. Les seues idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres com ''El regne de Deu està en vosatres'', varen tindre un profunt impacte en grans personages com [[Gandhi]] i [[Martin Luther King]]. Tolstói també es va convertir en un defensor dedicat del [[georgisme]], la filosofia econòmica d'[[Henry George]], que va incorporar als seus escrits, particularment en ''Resurrecció'' ([[1899]]). | + | En la [[década de 1870]], Tolstói va experimentar una profunda crisis moral, seguida de lo que considerava un despertar espiritual igualment profunt, com es descriu en la seua obra de no ficció ''Una confessió'' ([[1882]]). La seua interpretació lliteral de les ensenyances ètiques de [[Jesús]], centrada en el [[Sermó del Mont]], el va convertir en un fervent [[Anarquisme cristià|anarquiste cristià]] i [[Pacifisme|pacifiste]]. Les seues idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres com ''El regne de Deu està en vosatres'', varen tindre un profunt impacte en grans personages com [[Gandhi]] i [[Martin Luther King]]. Tolstói també es va convertir en un defensor dedicat del [[georgisme]], la filosofia econòmica d'[[Henry George]], que va incorporar als seus escrits, particularment en ''Resurrecció'' ([[1899]]). |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |