25 870
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Naixqué en Boston, Massachusetts, el 25 de maig de 1803, fill de Ruth Haskins i William Emerson, un ministre unitari. Fon nomenat Ralph com el germà de sa mare, i Waldo com el pare de la seua besyaya. Fon el segon de cinc fills que varen sobreviure fins a l'edat adulta; els atres varen ser William, Edward, Robert Bulkeley i Charles. Els atres tres chiquets —Phebe, John Clarke i Mary Caroline— varen morir en edat primerenca.
El pare era un pastor [[Unitarisme|unitariste]] que va morir per un càncer d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en [[1863]]. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'[[Universitat de Harvard]] en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys.
La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any [[1812]], quan ell tenia nou anys. En octubre de [[1817]], quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en [[Waltham]], Massachusetts.
En l'universitat va escomençar el seu famós ''Diari'', una antologia i frases de passages que li sorprenien o admiraven en les seues llectures, en els seus corresponents comentaris que va acabar alcançant els 182 volums i que seria la base d'a on extrauria les seues obres posteriors, des dels seus sermons fins a les seues conferències i ensajos. Despuix d'obtindre el seu títul en un expedient acadèmic molt més discret que els dels seus germans, va ajudar al seu germà William en una escola de senyoretes que havia establit en la casa de sa mare, despuix d'haver fundat la seua pròpia escola en [[Chelmsford]], Massachusetts.
(Secció per completar)
(Secció per completar)