6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 141:
Llínea 141: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 188:
Llínea 245: +
Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (edita)
Revisió de 20:48 22 gin 2010
, 20:48 22 gin 2010→Litúrgia i ritus
Els fidels de l'església (comunament cridats Sants dels Últims Dies) creuen que [[Jesucrist]] guia l'església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren que és un profeta. Les revelacions personals, no són considerades escritures, ni tenen la importància d'estes. No obstant això, d'acort en la doctrina d'esta Església, [[Joseph Smith]] ensenyava que cada persona tenia la responsabilitat de buscar a Deu per si mateixa. Tota persona pot rebre revelació per a la seua pròpia vida. Se sosté, per tant, que quan Deu revela una mica per a totes les persones i l'església, ho fa a través del seu profeta per mijà de l'Esperit de Deu,<ref>Vegete's en l'Antic Testament, Amós 3:7.</ref> guiada i provada pels ensenyaments de les escritures. L'església i els seus membres consideren fonamental la revelació moderna de Deu, com una revelació que és constant. El president de l'Església dona a conéixer revelacions i instruccions en les «Conferències Generals» semestrals. És acceptat que, en cas de ser necessari, el president de l'Església de conéixer noves escritures, oficials i que s'incorporen al cànon ya existent, el que va succeir per última vegada en 1978. A part del president de l'Església, atres líders de l'Església (apòstols, setantes, presidents d'estaca, bisbes) també poden donar a conéixer les revelacions que reben referent a les congregacions al seu càrrec, les quals no són aplicades a tota l'Església, tampoc són agregades als llibres canònics (escritures). Els mormons creïen que tota persona digna -home o dona- independentment de la seua relació en l'Església, pot rebre revelació de [[Deu]], principalment en forma de pensaments i sentiments, per a ajudar-los en les seues responsabilitats, especialment en la seua vida personal i familiar. Així, per eixemple, una mare podria rebre revelacions que li ajuden a criar als seus fills; un jove podria rebre una revelació sobre com portar a terme els seus estudis, etc.
Els fidels de l'església (comunament cridats Sants dels Últims Dies) creuen que [[Jesucrist]] guia l'església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren que és un profeta. Les revelacions personals, no són considerades escritures, ni tenen la importància d'estes. No obstant això, d'acort en la doctrina d'esta Església, [[Joseph Smith]] ensenyava que cada persona tenia la responsabilitat de buscar a Deu per si mateixa. Tota persona pot rebre revelació per a la seua pròpia vida. Se sosté, per tant, que quan Deu revela una mica per a totes les persones i l'església, ho fa a través del seu profeta per mijà de l'Esperit de Deu,<ref>Vegete's en l'Antic Testament, Amós 3:7.</ref> guiada i provada pels ensenyaments de les escritures. L'església i els seus membres consideren fonamental la revelació moderna de Deu, com una revelació que és constant. El president de l'Església dona a conéixer revelacions i instruccions en les «Conferències Generals» semestrals. És acceptat que, en cas de ser necessari, el president de l'Església de conéixer noves escritures, oficials i que s'incorporen al cànon ya existent, el que va succeir per última vegada en 1978. A part del president de l'Església, atres líders de l'Església (apòstols, setantes, presidents d'estaca, bisbes) també poden donar a conéixer les revelacions que reben referent a les congregacions al seu càrrec, les quals no són aplicades a tota l'Església, tampoc són agregades als llibres canònics (escritures). Els mormons creïen que tota persona digna -home o dona- independentment de la seua relació en l'Església, pot rebre revelació de [[Deu]], principalment en forma de pensaments i sentiments, per a ajudar-los en les seues responsabilitats, especialment en la seua vida personal i familiar. Així, per eixemple, una mare podria rebre revelacions que li ajuden a criar als seus fills; un jove podria rebre una revelació sobre com portar a terme els seus estudis, etc.
== Litúrgia i ritus ==
== Líders de Quòrums del Sacerdoci ==
El Sacerdoci és l'autoritat que Deu a dau als membres fidels i dignes de l'Església per a dirigir i beneir la seua Església. És per mijà del Sacerdoci de Deu que es dirigixen els assunts del Regne de Deu en la Terra. El Sacerdoci està conformat per diferents Oficis, cadascú en responsabilitats específiques segons la seua ordenació. Una agrupació de germans en el mateix ofici conforma un Quòrum. Estes quòrums són de: Diaques, Mestres, Preveres, Elders, Sume Sacerdots, Setantes i Apòstols. Cada Quòrum és presidit per una Presidència d'este Quòrum, segons esta següent conformació:
'''Diaques''' (en general jovencells de 12 i 13 anys: són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques.
en
'''Mestres''' (en general jovencells de 14 i 15 anys): són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques.
'''Preveres''' (jovencells de 16 a 18 anys o barons batejats majors d'edat): són presidits pel bisbe (en una Branca pel president de Rama) qui és assistit per dos germans en l'Ofici de Prevere, a qui se'ls denomina Assistents. Es conformen a nivell de Barris o Branques.
'''Elders''' (germans majors de 18 anys): són presidits per una presidència de germans en este ofici en el sacerdoci. La presidència es compon d'un president i dos consellers. Es conformen a nivell de Barris o Branques.
'''Sume Sacerdots''': són presidits per la Presidència d'Estaca (en un Districte no es conformen els quòrums de Sume Sacerdots, pel que els germans que posseïxen este Ofici del Sacerdoci integren el Quòrum de Elders). Es conformen a nivell de Barris o Branques.
'''Setantes''': són presidits per Set Presidents. Es conformen a nivell General (mundial).
'''Apòstols''': presidits per un president, que és el segon Apòstol amb mes antiguetat en el Quòrum dels Dotze, després del President de l'Església qui és l'Apòstol mes antic. Es conformen a nivell General (mundial).
'''Primera Presidència''': És el màxim cos que governa l'església, d'acort en la secció 107 de DiC. Està integrada per tres homes, que també són apòstols. En els Oficis del Sacerdoci s'alvança segons l'edat i dignitat, depenent del cas.
{| style="background: #FFCC99; text-align:center;border-collapse: collapse" border="1"
|-
! style="background: #FFCC99;" colspan="13" | '''[[Jesucrist]]'''
|-
| rowspan="7" | ''Autoritats Generals''
|-
| rowspan="3" | ''Profetes,<br />Vidents i<br />Reveladors''
|-
| colspan="11" | ''''Primera Presidència''' :<br />El ''' [[President de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies|President de l'Església]]''' <br /> assistit per un primer i un segon Conseller
|-
| colspan="11" | '''[[Quòrum dels Dotze Apòstols]]''' :<br />El president del Quòrum dels Apòstols Dotze, juntament en atres onze Apòstols
|-
| style="background: #FFCC99;" colspan="11" | '''Quòrum dels Setanta''' : <br />La '''Presidència del Quòrum dels Setanta'''</br> (consta de set presidents)</br> i diversos Quòrum, cadascú en dotzenes de membres nomenats "Setanta"</br> (''Setanta autoritats generals '' en els primers dos quòrums i ''Setanta d'àrea'' en la resta de quòrums)"
|-
| colspan="4" | ''Primer Quòrum dels Setanta''
| colspan="7" | ''Segon Quòrum dels Setanta''
|-
| colspan="11" | '''Bisbe President de l'Església''':<br />El bisbe President assistit per un primer i un segon Conseller
|-
| style="background: #FFE5B4;" rowspan="7" | '' Autoritats Locals ''
|-
| style="background: #FFE5B4;" colspan="11" | Tercer, Quart, Cinquet, Sisè, Setè i Vuitè Quòrum dels "Setanta d'àrea ''
|-
| style="background: #FFE5B4;" colspan="9" | '''Presidències de l’Àrea''' :<br /> Estes estén formades per Setanta i, excepcionalment, podran ser presidies pels Apòstols
| style="background: #FFE5B4;" rowspan="5" | ''' Presidències dels [[Temples mormons|Temples]]'''
| style="background: #FFE5B4;" rowspan="5" | '''Presidències de les Missions'''
|- style="background: #FFE5B4;" colspan="9" | '''Presidències d'Estaca''' </br> i els Sumes Consells
|- style="background: #FFE5B4;"
| colspan="3" | '''Bisbes del Barri</br> o Presidències de Rama'''
| rowspan="2" | Quòrum dels Ancians
| rowspan="2" | Quòrum dels Sumes Sacerdots
| rowspan="2" | Patriarca </br>o </br> Evangelista
|- style="background: #FFE5B4;"
| Quòrum dels Diaques
| Quòrum dels Mestres
| Quòrum dels Sacerdots
|}
== Llitúrgia i ritos ==
=== El cult dominical ===
=== El cult dominical ===
A esta declaració la hi coneix com: [[La família:Una proclamació al món]]. <ref>[http://www.lds.org/library/display/0,4945,2089-3-11-1,00.html La família:Una proclamació al mon.]</ref>
A esta declaració la hi coneix com: [[La família:Una proclamació al món]]. <ref>[http://www.lds.org/library/display/0,4945,2089-3-11-1,00.html La família:Una proclamació al mon.]</ref>
[[Títul de l'enllaç]]
== Relació en atres religions ==
== Relació en atres religions ==