Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
28 bytes afegits ,  12 juny
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
 
'''Avram Noam Chomsky''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[7 de decembre]] de [[1928]]) és un llingüiste, filòsof, politòlec i activiste nortamericà. És professor emèrit de [[Llingüística|llingüística]] en l'Institut Tecnològic de [[Massachusetts]] (MIT) i una de les figures més destacades de la llingüística del [[sigle XX]], gràcies als seus treballs en teoria llingüística i ciència cognitiva. També és reconegut pel seu activisme polític, caracterisat per una forta crítica del capitalisme contemporàneu i de la política exterior dels Estats Units. S'ha definit políticament com un anarquiste​ o socialiste llibertari. El ''[[New York Times]]'' l'ha senyalat com «el més important dels pensadors contemporàneus».
   −
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguaage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
+
Propongué la gramàtica generativa, disciplina que va situar la sintaxis en el centre de l'investigació llingüística. En esta canvià la perspectiva, els programes i métodos d'investigació en l'estudi del llenguage. La seua llingüística és una teoria de l'adquisició individual del llenguage i intenta explicar les estructures i principis més profunts del [[Llenguage|llenguage]]. Postulà un aspecte ben definit d'innatismeo en l'adquisició del llenguage i l'autonomia de la gramàtica (sobre els atres sistemes cognitius), aixina com l'existència d'un «orgue del llenguage» i d'una gramàtica universal. S'opongué en durea a l'empirisme filosòfic i científic i al funcionalisme, en favor del racionalisme [[Cartesià|cartesià]]. Totes estes idees chocaven frontalment en les tradicionals de les ciències humanes, lo que provocà múltiples adheriments, crítiques i polèmiques que li han acabat convertint en un dels autors més citats.
   −
Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de Skinner i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.
+
Destaca la seua contribució a l'establiment de les ciències cognitives a partir de la seua crítica del conductisme de [[Burrhus Frederic Skinner|Skinner]] i de les gramàtiques d'estats finits, que posà en dubte el método basat en el comportament de l'estudi de la ment i el llenguage que dominava en els anys cinquanta. El seu enfocament naturaliste en l'estudi del llenguage ha influït en la filosofia del llenguage i de la ment (vore a Harman i a Fodor). És el creador de la jerarquia de Chomsky, una classificació de llenguages formals de gran importància en teoria de la computació.
    
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
 
També és conegut pel seu activisme polític i per les seues crítiques a la política exterior d'Estats Units i d'atres països, com [[Israel]]. Chomsky, que desvincula completament la seua activitat científica del seu activisme polític, es descriu a sí mateixa com a simpatisant de l'anarcosindicalisme (és membre del sindicat IWW). Chomsky és considerat una figura influent en el seu país d'orige i en el món.
26 618

edicions

Menú de navegació