26 689
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 88:
Llínea 88: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.
Vinatea és hui en dia una figura simbòlica per als valencians.
== Cites ==
{{Cita|A la centenaria entitat Lo Rat Penat devem el merit i l'iniciativa de reivindicar per a les magnes celebracions valencianes del 750 aniversari, l'homenage a una figura historica injustament oblidada i quasi desconeguda per a l'immensa majoria dels valencians.
Nos referim a En Francesc de Vinatea. Aquell Vinatea del qual l'historia no conserva massa dades de la seua vida anterior ni posterior al moment en que, com a Conseller de la ciutat de Valencia, parlara al rei Alfons II 'el llenguage digne dels homens lliures'.
El fet que ha inmortalisat el nom de Vinatea ve de les donacions que el rei Alfons II, induït per la seua muller Na Leonor de Castella, va fer al seu fill l'infant En Ferrando. Entre aquelles donacions el rei va cedir Xàtiva, Alzira, Sagunto, Morella, Borriana i Castelló, faltant aixi al seu compromis de conservar tots els bens de la corona i no dividir el regne.
Esta decisio va provocar una energica actitut d'oposicio dels valencians d'aquelles viles i ciutats, que vingueren a Valencia, a buscar la seua proteccio i impedir el contrafur.
Jurats i consellers de la ciutat acordaren fer valdre la protesta promoguda, oferint-se Vinatea a ser l'encarregat en nom d'ells de parlar al rei.
Els succeits que seguiren a l'iniciativa dels valencians en general, i de Vinatea en particular ens son coneguts a traves de la 'cronica' del rei Pere el Cerimonios.
Una vegada davant el rei, Vinatea va expressar que ells (consellers i jurats) i tots els valencians estaven decidits a morir abans que sacrificar la llibertat de les viles cedides, perque 'aitals donacions (...) no volia als dir sino tolre es separar lo regne de Valencia de la Corona d'Arago. Car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de Valencia, Valencia no seria res...'
Davant aquelles paraules que revelen la dignitat d'un poble lliure, es quan la reina Na Leonor manifestà molt irada al seu marit: 'Señor, esto non consentiria el rei don Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase a todos' I es tambe en eixe moment quan el rei reaccionà i va pronunciar estes atres paraules que son el mes gran elogi que jamai s'haja fet al nostre poble:
'Reina, Reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nós com a senyor, e nós a ells com a bons vasalls e companyons'
Acte seguit, el rei va revocar les donacions, davant el disgust de la reina i els cortesans.
Per a la trayectoria del valencianisme Francesc de Vinatea ha representat sempre algo mes que un personage historic digne de ser acollit en la galeria de valencians ilustres. Personage i fet varen el merit de representar, ya en aquella temprana edat del 1333, recent encara la creacio del regne migeval de Valencia, un dels testimonis mes expressius del particularisme historic valencià. Particularisme que, com en el fet de Vinatea, està informat d'aquell esperit juridic que tant sabé transmetre i impondre Jaume I al nou regne. [...]|'Francesc de Vinatea' per Vicent Sanz i Josep A. Pelejero (Llicenciats en Història. Colaboradors de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (''[[Las Provincias]]'', 20.3.1988). Citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).}}
== Referències ==
== Referències ==