{{Cita|Les [[Homilies d'Organyà]], com reconeix [[Martí de Riquer]], en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del [[sigle XX]], tingué que fer-la un ingenier químic, [[Pompeu Fabra]] - feu la gramàtica catalana de [[1907]] en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)|[[José Aparicio Pérez]]}}
{{Cita|Les [[Homilies d'Organyà]], com reconeix [[Martí de Riquer]], en la seua "Historia de la lliteratura catalana" (Barcelona: Ariel, 1964–1966), estaven escrites en [[Provençal|dialecte provençal]], perque en aquells moments l'única llengua que existia era el provençal del que provenen tots els dialectes catalans, entre ells l'"infame i infecte dialecte barceloní" (el català actual), com ho definix l'erudit i humaniste català [[pare Batllori]], 12 vegades ''doctor honoris causa'' per universitats valencianes. Fins i tot els erudits catalans reconeixen que el català és un dialecte del provençal i per esta raó, cap filòlec sério volgué fer la gramàtica catalana del [[sigle XX]], tingué que fer-la un ingenier químic, [[Pompeu Fabra]] - feu la gramàtica catalana de [[1907]] en castellà i baix el seu nom de Pompeyo. Lo de Pompeu vindria despuix)|[[José Aparicio Pérez]]}}