Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
 
[[Image:Teodoro-LLorente-1887.jpg|thumb|250px|Teodor Llorente]]
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - † Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
+
'''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - † Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Fon un advocat, escritor, poeta, traductor i polític [[Valencians|valencià]].  
   −
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic "El Conciliador". En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" ([[1859]]).
+
== Biografia ==
   −
En l'any [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]]. Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
+
Teodor Llorente naixqué en el carrer de Serrans de la [[ciutat de Valéncia]], en el típic [[Barri del Carme]], el 7 de giner de l'any 1833.
 +
 
 +
Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1858]].
 +
 
 +
Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], ''Delirios de amor'' ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic ''El Conciliador''. En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia ''La Nova era'' ([[1859]]).
 +
 
 +
En l'any [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic ''La Opinión'' que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de ''Las Provincias'' al seu fill, [[Teodor Llorente i Falcó]]. Fon el segon president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]] i obtingué la [[Premi Flor Natural|Flor Natural dels Jocs Florals]] en els anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]].  
 +
 
 +
Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia.
    
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....  
 
Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]])....  
    
Actualment i des del [[20 de juliol]] de [[1924]] té un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en la ciutat de Valéncia.
 
Actualment i des del [[20 de juliol]] de [[1924]] té un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en la ciutat de Valéncia.
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza.''|Pròlec de [[Marcelino Menéndez Pelayo]] d'un llibre de Teodor Llorente}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
26 131

edicions

Menú de navegació