| Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar. | | Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una [[Territori autònom|autonomia]] llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta [[federalisme|federaliste]], aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de [[1846]] lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, [[Miguel Solís]], contra el govern de [[Narváez]], no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar. |
− | L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento. | + | L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els [[Màrtirs de Carral]]) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento. |