Canvis

“El gran caudill de Washington ha parlat, desija comprar la nostra terra. El gran cau­dill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt be de la seua banda, ya que nosatros sabem que ad ell no li calla la nostra amistat. Pero considerarem la seua oferta, perque sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà en els seus fusils i prendrà possessió d'ella.”

“El gran caudill de Washington ha parlat, desija comprar la nostra terra. El gran cau­dill ha dit també unes paraules d'amistat i de pau. Està molt be de la seua banda, ya que nosatros sabem que ad ell no li calla la nostra amistat. Pero considerarem la seua oferta, perque sabem que si no venem la nostra terra, l'home blanc vindrà en els seus fusils i prendrà possessió d'ella.”

“¿Com és possible, a vosatros, de comprar, o a nosatros, de vendre, l’aire, la calor del nostre pis? No nos sabem avindre. Nosatros no posseïm l’aire vibrant ni l’aigua que chapoteja; ¿com, llavors, nos els podeu comprar? Quan arribe l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Pero això no serà fàcil. Ya que per a nosatros esta terra és sagra­da. Gogem molt en els nostres boscs. Nostra vida és diferent de la vostra. L’aigua purnejant que s'escorre per les roques i rius no és simplement aigua per a nosatros, sino la mateixa sanc dels nostres antepassats. Si vos venem la terra, heu de pensar molt be que per a nosatros és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l’aigua neta del llac relata els acontenyiments del passat del meu poble. El murmull de l’aigua és la mateixa veu dels pares de mon pare. Les rieres són nostres germanes, assosseguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nutrixen els nostres chiquets. Les cendres dels nostres antepassats són sagrades. Les seues tombes són un sòl que és sant, aixina com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Esta part de la terra és per a nosatros una terra santa. Ya sabem que els hòmens pàlits no comprenen la nostra manera de viure. Per ad ells, un tros de terra és idèntic a un atre, perque és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calga. La terra no és la sa germana, sino la seua enemiga. I quan l’ha conquistada, se’n va llunt. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus antepassats i heretage dels seus fills. Considera sa germana terra i son germà aire com dos mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seua voracitat li farà devorar tot lo que existix en la superfície de la terra i, darrere d’ell, no deixarà més que un desert.”

“¿Com és possible, a vosatros, de comprar, o a nosatros, de vendre, l’aire, la calor del nostre pis? No nos sabem avindre. Nosatros no posseïm l'aire vibrant ni l'aigua que chapoteja; ¿com, llavors, nos els podeu comprar? Quan arribe l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Pero això no serà fàcil. Ya que per a nosatros esta terra és sagra­da. Gogem molt en els nostres boscs. Nostra vida és diferent de la vostra. L'aigua purnejant que s'escorre per les roques i rius no és simplement aigua per a nosatros, sino la mateixa sanc dels nostres antepassats. Si vos venem la terra, heu de pensar molt be que per a nosatros és una terra sagrada i que cal que ensenyeu als vostres fills que és una terra santa i que cada reflex de l'aigua neta del llac relata els acontenyiments del passat del meu poble. El murmull de l'aigua és la mateixa veu dels pares de mon pare. Les rieres són nostres germanes, assosseguen la nostra set. Els rius sostenen i duen les nostres canoes i nutrixen els nostres chiquets. Les cendres dels nostres antepassats són sagrades. Les seues tombes són un sòl que és sant, aixina com ho són els nostres turons i els nostres arbres. Esta part de la terra és per a nosatros una terra santa. Ya sabem que els hòmens pàlits no comprenen la nostra manera de viure. Per ad ells, un tros de terra és idèntic a un atre, perque és un estranger que ve de nit i pren el terreny que li calga. La terra no és la sa germana, sino la seua enemiga. I quan l’ha conquistada, se’n va llunt. Això no li és problema. Oblida la tomba dels seus antepassats i heretage dels seus fills. Considera sa germana terra i son germà aire com dos mercaderies que pot explotar i revendre com pacotilla. La seua voracitat li farà devorar tot lo que existix en la superfície de la terra i, darrere d’ell, no deixarà més que un desert.”

“Yo no soc sino un salvage i no comprenc. He vist milers de búfals morir en el prat, abandonats per l’home blanc que els havia batut d’un tren en un lloc que redolava. No soc més que un salvage i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer que escopinyen fum són més importants que els búfals que nosatros no matem més que per a sobre­viure.”

“Yo no soc sino un salvage i no comprenc. He vist milers de búfals morir en el prat, abandonats per l'home blanc que els havia batut d’un tren en un lloc que redolava. No soc més que un salvage i no comprenc com és que les vostres cavalcadures d’acer que escopinyen fum són més importants que els búfals que nosatros no matem més que per a sobre­viure.”

“¿Que devindrà a l’home sense els animals? Quan ya no n'hi haurà animals, l’home morirà en un gran sentiment de solitut. Lo que ocorre als animals ben pronte succeïx a l’home. Totes les coses tenen relació. Allò que cau a la terra, arriba als fills que poblen esta terra. Heu d’ensenyar als vostres chiquets que el terreny que ells faran tremolar està compost per les cendres dels nostres antepassats. Ensenyeu-los a respectar este terreny, i diguau-los que si l’home escopinya a la terra, és damunt d’ell mateix que ecopinya.”

“¿Que devindrà a l'home sense els animals? Quan ya no n'hi haurà animals, l'home morirà en un gran sentiment de solitut. Lo que ocorre als animals ben pronte succeïx a l'home. Totes les coses tenen relació. Allò que cau a la terra, arriba als fills que poblen esta terra. Heu d'ensenyar als vostres chiquets que el terreny que ells faran tremolar està compost per les cendres dels nostres antepassats. Ensenyeu-los a respectar este terreny, i diguau-los que si l’home escopinya a la terra, és damunt d’ell mateix que ecopinya.”

“Això ho sabem: tot es correspon, com la sanc que lliga una família. Tot pertany a tot. L’home no ha teixit la trama de la vida, no és sino un fil.”

“Això ho sabem: tot es correspon, com la sanc que lliga una família. Tot pertany a tot. L'home no ha teixit la trama de la vida, no és sino un fil.”

“Nos esforçarem per a comprendre com és que l’home blanc vol comprar la nostra terra. ¿Que és, puix, lo que l’home blanc vol comprar?, em pregunta el meu poble. ¡És tan difícil de comprendre per a nosatros! ¿Com podem comprar o vendre l’aire, la calor de la terra, la rapidea de l’antílop? ¿Com podem nosatres vendre-vos estes coses i com podeu vosatros comprar-les? ¿Tindreu el dret de fer tot lo que voldreu de la terra, sim­plement perque l’home roig haurà posat la seua firma sobre un tros de paper i l’haurà donat a l’home blanc?”

“Nos esforçarem per a comprendre com és que l’home blanc vol comprar la nostra terra. ¿Que és, puix, lo que l’home blanc vol comprar?, em pregunta el meu poble. ¡És tan difícil de comprendre per a nosatros! ¿Com podem comprar o vendre l’aire, la calor de la terra, la rapidea de l’antílop? ¿Com podem nosatres vendre-vos estes coses i com podeu vosatros comprar-les? ¿Tindreu el dret de fer tot lo que voldreu de la terra, sim­plement perque l’home roig haurà posat la seua firma sobre un tros de paper i l’haurà donat a l’home blanc?”