26 131
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: − + Llínea 37:
Llínea 37: + + + + + + + +
sense resum d'edició
El seu orige se remonta a l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] que se va celebrar en l'any [[1909]]. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]] en l'any [[1925]], i hui és Himne Oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]]. La lletra és de l'[[autor]] [[Maximilià Thous Orts]] i la música fon composta pel Mestre [[Josep Serrano i Simeón]].
El seu orige se remonta a l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] que se va celebrar en l'any [[1909]]. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]] en l'any [[1925]], i hui és Himne Oficial de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat Autònoma Valenciana]]. La lletra és de l'[[autor]] [[Maximilià Thous Orts]] i la música fon composta pel Mestre [[Josep Serrano i Simeón]].
== Música ==
== Música valenciana ==
{{AP|Banda de música}}
{{AP|Banda de música}}
En el [[Regne de Valéncia]] se coneix com a bandes de música aquelles agrupacions musicals, siguen municipals o no, que pertanyen a qualsevol població valenciana. És difícil trobar un poble valencià que no tinga la seua pròpia banda de música.
En el [[Regne de Valéncia]] se coneix com a bandes de música aquelles agrupacions musicals, siguen municipals o no, que pertanyen a qualsevol població valenciana. És difícil trobar un poble valencià que no tinga la seua pròpia banda de música.
Les societats musicals participen en les festes patronals o unes atres que estan arraïlades en la cultura de la localitat a on s'ubiquen, be siga en processons, passacarrers o concerts, en el seu uniforme corresponent i precedides dels estàndarts tradicionals. Igualment la seua activitat es complementa en la participació en els certàmens organisats per la [[Generalitat Valenciana]], [[Diputació|diputacions]], per la pròpia [[Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana]] (FSMCV), o atres entitats, aixina com pels tradicionals intercanvis entre bandes de dos municipis diferents. També formen part del be protegit aquells elements físics que conformen l'història de les pròpies societats musicals, especialment els seus archius documentals i audiovisuals i els instruments musicals en actiu o fòra d'us.
Les societats musicals participen en les festes patronals o unes atres que estan arraïlades en la cultura de la localitat a on s'ubiquen, be siga en processons, passacarrers o concerts, en el seu uniforme corresponent i precedides dels estàndarts tradicionals. Igualment la seua activitat es complementa en la participació en els certàmens organisats per la [[Generalitat Valenciana]], [[Diputació|diputacions]], per la pròpia [[Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana]] (FSMCV), o atres entitats, aixina com pels tradicionals intercanvis entre bandes de dos municipis diferents. També formen part del be protegit aquells elements físics que conformen l'història de les pròpies societats musicals, especialment els seus archius documentals i audiovisuals i els instruments musicals en actiu o fòra d'us.
== Balls valencians ==
{{AP|Balls valencians}}
'''El ball tradicional valencià''' és tot el conjunt de balls que són propis del poble [[valencià]], be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que nos han arribat fins hui són [[jota|jotes]], uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.
La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.
Un cas especial ho constituïxen els balls públics, com [[les danses]] o els balls plans que se celebren en les places o carrers en motiu de les festes majors, i en música de [[dolçaina]] o [[banda de música]]. Finalment, les danses rituals processionals, com les danses de [[nanos]] i [[jagants]], de [[bastons]], de vetes, haurien d'adscriure's en un atre apartat diferent del del ball tradicional.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==