Canvis

Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.  

Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.  

Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.

Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.  

== Vore també ==

== Vore també ==