6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 97:
Llínea 97: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (edita)
Revisió de 08:05 17 gin 2010
, 08:05 17 gin 2010→Teologia de la deïtat
Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts [[protestantisme|protestants]] i [[catolicisme|catòlics]] no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és [[politeista]]. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel [[Llibre de Mormó]]. A diferència d'esta doctrina, les esglésies [[protestantisme|protestants]], [[anglicanisme|anglicanes]], [[catolicisme|catòliques]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxes]] creuen que Deu és un ser (''ousia'') i simultàneament tres persones (''hypostases'').
Atés que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts [[protestantisme|protestants]] i [[catolicisme|catòlics]] no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seua doctrina de la deïtat és [[politeista]]. Els mormons, per la seua banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'atres deus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Pero en l'adoració, els mormons creuen en un Deu, d'acort a la descripció donada pel [[Llibre de Mormó]]. A diferència d'esta doctrina, les esglésies [[protestantisme|protestants]], [[anglicanisme|anglicanes]], [[catolicisme|catòliques]] i [[cristianisme ortodox|ortodoxes]] creuen que Deu és un ser (''ousia'') i simultàneament tres persones (''hypostases'').
== Escritures ==
Joseph Smith va ensenyar, i des de llavors la credença s'ha mantingut, que el cànon de llibres sagrats no estava tancat i que Deu seguia revelant coses divines a l'home. L'Església accepta atres llibres sagrats i revelacions que complementen i clarifiquen a la Bíblia.<ref name=biblianelson>Russell M. Nelson, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-777-16,00.html Testigos de las Escrituras,]'' {{es}}. Liahona, Nov 2007, 43–45. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref> Més encara, Deu pot donar revelacions a qui presidixen l'església en el present, així com revelacions personals a qualsevol home o dona en qualsevol lloc i situació i que compleixi els requisits de la fe en Crist, relacionats a les seues vides personals i familiars. Se sostenen a la Primera Presidència i als dotze apòstols de l'Església com profetes, vidents i reveladors.
=== La Bíblia ===
{{AP|Bíblia}}
Tots els Sants dels Últims Dies accepten a la Santa Bíblia com escritura sagrada fins a on estigui correctament traduïda.,<ref name=biblianelson /> i creuen que les seues profecies són verídiques, pero que hi ha algunes parts de la traducció de la Bíblia que estan incompletes o incorrectes.<ref>Vegeu Artículo de Fe N° 8: "Creemos que la Biblia es la palabra de Dios hasta donde este correctamente traducida; también creemos que el Libro de Mormón es la palabra de Dios."</ref> S'estudia l'Antic Testament i el Nou Testament en classes dominicals, cridades Escola Dominical. S'entén que les escritures són compendis de llibres que manifesten la voluntat de Deu per mijà dels seus respectius profetes, i noten que existixen atres llibres que s'esmenen en la Bíblia que s'han perdut. La revisió de la Santa Bíblia, considerada la millor traduïda; totalment acceptada i usada pels membres hispà-parlants de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, és "Reina Valera 1960".
{{Cita|«Som creents fidels i verídics en el Senyor Jesucrist i en La seva paraula revelada per mijà de la Santa Bíblia.»|M. Russell Ballard<ref>M. Russell Ballard, [http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-691-29,00.html El milagro de la Santa Biblia] {{es}}. Liahona, mayo de 2007, 80–82. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref>}}
Al setembre de 2009, l'església va publicar el text de l'edició SUD de la Santa Bíblia, basat en l'edició Regna-Valera de 1909 i revisada de manera molt conservadora. Es va fer émfasis en la modernisació de certa gramàtica antiga i de vocabulari que ha variat pel que fa a significat i acceptabilitat.
=== El Llibre del Mormó ===
{{AP|Llibre del Mormó}}
És un volum d'escritura sagrada, semblant en propòsit i teologia a la Bíblia, i és considerat pels seus membres com el més correcte de tots els llibres sobre la terra, i la clau de la seua religió. És una història de la comunicació de Deu en els antics habitants d’Amèrica.<ref>Ezra Taft Benson, ''[http://www.lds.org/ldsorg/v/index.jsp?vgnextoid=2354fccf2b7db010VgnVCM1000004d82620aRCRD&locale=0&sourceId=ada305481ae6b010VgnVCM1000004d82620a____&hideNav=1 A New Witness for Christ,]'' Ensign, Nov 1984, 6. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref> El relat comença 600 anys AC, quan el Senyor va manar a un profeta cridat Lehi que sortís de Jerusalem en la seua família, els quals van ser conduïts a una terra de promissió: Amèrica. Després de Lehi, el Senyor cridaria a altres profetes: Nefi, Mosíah, Helamán, entre uns atres. Mormó va ser un d'estes profetes i va ser qui compendií els escrits de tots els profetes que li van precedir, en un llibre, el qual és hui El Llibre del Mormó. Es predica que el llibre atesta de la missió de Jesucrist, igual que ho fa la Bíblia.<ref name=biblianelson />
=== Doctrina i Convenis ===
{{AP|Doctrina i Convenis}}
Este llibre conté escrits, considerats revelacions modernes, donades per Deu a [[Joseph Smith]] i alguns dels seus successors. Conté instruccions sobre el sacerdoci, l'obra de la missió, l'obra dels temples, les glòries de les eternitats, i l'obra a favor dels morts, entre unes atres. Doctrina i Convenis consta de 138 seccions o capítuls i 2 Declaracions Oficials, donades a Joseph Smith en la seua majoria; encara que contenen també el que es considera és la paraula lliteral de Déu o àngels (Sec. 2, 122 i 136), ordenacions (Sec. 13), visions (Sec. 76, 110, 137 i 138), actes (Sec. 102), oracions (Sec. 109 i 121), preguntes (Sec. 113), deures i responsabilitats eclesiàstiques (Sec. 123), epístoles (Sec. 127 i 128), instruccions personalisades (Sec. 129 a 131 i declaracions (Sec. 134). La majoria de les Seccions van ser rebudes per Joseph Smith des de 1829 fins a la seua mort. La Secció 135 relata la mort del mateix, escrit per John Taylor el 27 de juny de 1844. L'última secció és una visió donada al President Joseph F. Smith en l'any 1918 sobre el món dels esperits i l'administració de l'obra de la missió entre els morts.
=== La Perla de Gran Preu ===
{{AP|La Perla de Gran Preu}}
Tots els Sants dels Últims Dies accepten una col·lecció d'escriptures sagrades cridada "La Perla de Gran Preu". La mateixa consisteix de "El llibre de Moisés", "El llibre d'Abraham", "José Smith - Mateu" i "José Smith - Història": una selecció de matèries o temes de gran valor que es relacionen en molts aspectes importants de la fe i de la teologia de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. El profeta José Smith va preparar estes temes i es van publicar en els periòdics de l'Església en la seua época i són considerats autèntics i part de la paraula de Deu.<ref>Robert D. Hales, ''[http://www.lds.org/conference/talk/display/0,5232,89-3-648-10,00.html Las Santas Escrituras: El poder de Dios para nuestra salvación,]'' (en español). Liahona, Nov 2006, 24–27. Darrer accés: 13 d'abril de 2008.</ref>
==== El Llibre de Moisès ====
Consistix en un llibre curt, de huit capítuls, que José Smith va començar al juny de 1830<ref>History of the Church [Historia de la Iglesia], 1:98–101, 131–139.</ref> en el qual va afirmar haver traduït, en el poder de Deu, els escrits de Moisés de la Bíblia, agregant parts originals que s'havien perdut en el córrer del temps. Equival al començament del Génesis, i conté un relat de la creació del món, la història d'Adam i Eva, la vida de Enoc (descendent directe d'Adam) i les condicions que van preparar al món per al Diluvi. Relata l'intent de Satanàs de destruir el Pla de Salvació, i de com Jesucrist va acceptar dit pla en la vida d'abans.
==== El Llibre d'Abraham ====
Al començament del segle XIX, un arqueòlec italià, Antonio Lebolo, va trobar certs papirs en tombes egípcies. AL morir els hi va deixar a Michael Chandler. El mateix els va esposar en Estats Units en 1835. José Smith els va comprar en ajuda dels membres de l'església en Kirtland per $2.400 i, en Oliver Cowdery i W. W. Phelps com escrigues, va traduir els caràcters i jeroglífics. Estes transaccions històriques es van tornar en qüestió de fe al donar José Smith a conéixer la traducció dels manuscrits. Els escrits que va presentar José Smith contenen un relat en primera persona, escrit per qui anés el patriarca Abraham. En pocs capítuls, es narra la decisió d'Abraham de fugir de la seua casa, el seu viage a Egipte, i diverses visions que va tenir, incloent atra narració de la creació del món i el pla de salvació que va ser presentat als fills espirituals de Deu en la vida d'abans.<ref>La traducción se publicó en serie en el periódico Times and Seasons, empezando el 1º de marzo de 1842 en Nauvoo, Illinois. (History of the Church, 4:519–534.)</ref>
==== José Smith – Mateu ====
Llibre d'un només capítul, forma part de la correcció que José Smith va afirmar fer de la Bíblia, en l'ajuda divina. L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies continua utilisant la Bíblia cristiana (sense els llibres deuterocanònics, acceptats per l'Església Catòlica, alguns els criden
[http://perso.wanadoo.es/fcomorillo/catolico/apocrifos.htm "apòcrifs"] (el que significa que la discussió sobre estes texts està oberta), pero considera d'importància la correcció de José Smith. No obstant això, cap d'estes correccions es troba en el cànon d'escritures, excepte dos fragments: "El llibre de Moisés" (explicat dalt) i el capítul 24 de Mateu, la correcció del qual es denomina "José Smith - Mateu".<ref>Vegi's Doctrina i Convenis 45:60-61, on apareix el precepte diví de començar la traducció del Nou Testament</ref>
==== José Smith-Història ====
Són seleccions del testimoni i història oficial de José Smith que ell va preparar en 1838 i que es va publicar en serie en el periòdic Times and Seasons, en Nauvoo, Illinois, començant el 15 de març de 1842.<ref>History of the Church, 1:1–44</ref>
=== Revelacions Actuals ===
Els fidels de l'església (comunament cridats Sants dels Últims Dies) creuen que [[Jesucrist]] guia l'església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren que és un profeta. Les revelacions personals, no són considerades escritures, ni tenen la importància d'estes. No obstant això, d'acort en la doctrina d'esta Església, [[Joseph Smith]] ensenyava que cada persona tenia la responsabilitat de buscar a Deu per si mateixa. Tota persona pot rebre revelació per a la seua pròpia vida. Se sosté, per tant, que quan Deu revela una mica per a totes les persones i l'església, ho fa a través del seu profeta per mijà de l'Esperit de Deu,<ref>Vegete's en l'Antic Testament, Amós 3:7.</ref> guiada i provada pels ensenyaments de les escritures. L'església i els seus membres consideren fonamental la revelació moderna de Deu, com una revelació que és constant. El president de l'Església dona a conéixer revelacions i instruccions en les «Conferències Generals» semestrals. És acceptat que, en cas de ser necessari, el president de l'Església de conéixer noves escritures, oficials i que s'incorporen al cànon ya existent, el que va succeir per última vegada en 1978. A part del president de l'Església, atres líders de l'Església (apòstols, setantes, presidents d'estaca, bisbes) també poden donar a conéixer les revelacions que reben referent a les congregacions al seu càrrec, les quals no són aplicades a tota l'Església, tampoc són agregades als llibres canònics (escritures). Els mormons creïen que tota persona digna -home o dona- independentment de la seua relació en l'Església, pot rebre revelació de [[Deu]], principalment en forma de pensaments i sentiments, per a ajudar-los en les seues responsabilitats, especialment en la seua vida personal i familiar. Així, per eixemple, una mare podria rebre revelacions que li ajuden a criar als seus fills; un jove podria rebre una revelació sobre com portar a terme els seus estudis, etc.
== Litúrgia i ritus ==
== Litúrgia i ritus ==