Canvis

La Real Senyera és la única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià.

La '''Real Senyera''', '''Senyera coronada''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'única senyera llegítima i tradicional del poble i territori valencià. Està descrita en el artícul 5º de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en el artícul 2º de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que se regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i sa utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de dicembre).

==1.Vexilología ==

== Vexilologia ==

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.

Quatre barres de gules (rojes) sobre camp d'or (groc) representant sa vinculació a la antiga corona d'Aragó, i una franja perpendicular en blau (color real) sobre la que orla una corona real. A voltes se culmina el màstil én un rat penat en les ales desplegades.

==2.Origens i trayectoria==

== Orígens i trayectòria==

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (textos administratius, portulans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.  

Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del XIV) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres rojes), no quatribarrada; pero sense franja blava.  

L'origen de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

L'orige de la franja blava Data de 1377, quan el rei Pere IV el Ceremoniós, decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del Regne de Valéncia dins de la Corona d'Aragó. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portulà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portulà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fons valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerarla potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificarse, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la "Falange española" i el govern local durant el franquisme).

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de supostos sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomía valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó civica per [[Valéncia]] capital.

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l' [[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada nou d'octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] capital.

==3.Curiositats==

== Curiositats ==

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des d'el balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.

La Real Senyera no s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada nou d'octubre, baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical.